L'estructura demogràfica canvia

El descens mantingut de la natalitat té un impacte directe sobre la població escolar i, a conseqüència d’aquest fet, a Catalunya s’han perdut 20.000 alumnes de maternal i primària i 3.000 de secundària, respecte al curs anterior. També a Andorra s’observen els primers símptomes d’aquesta tendència decreixent. Si comparem l’evolució del 2021 respecte del 2018, els alumnes de maternal han disminuït de gairebé un 11% i els de primària, un 5%. És evident que, si els naixements no deixen de davallar, el descens acumulat de la natalitat afectarà l’escola i les cohorts que arribaran en els pròxims anys continuaran a la baixa.

En la darrera dècada, la població del país ha crescut d’11.830 habitants, que representa un increment del 17%, mentre que els naixements s’han reduït d’un 32%. Els parts registrats a l’hospital també han minvat de manera important, passant dels gairebé set-cents de fa una dècada, als 441 de l’any 2021. En conseqüència, s’ha modificat l’estructura per edats de la població; la reducció dels infants de menys de deu anys coincideix amb l’increment dels majors de cinquanta anys, que han passat del 30% al 40% del total en aquesta dècada. La tendència a l’envelliment s’ha vist afavorida per l’arribada de nous residents atrets per l’obertura econòmica. Els permisos de residència que han experimentat un major creixement, aquests deu anys, han estat els temporals, amb un augment del 173%, seguits dels de residència, com passius i esportistes, amb un 22%.

Estem adoptant una estructura demogràfica clarament marcada pels imperatius econòmics, de caràcter conjuntural. Per aconseguir una societat cohesionada cal una política proactiva amb la població nacional, potenciant la conciliació familiar, l’accés a l’habitatge, uns sous dignes i baixes de maternitat i paternitat en igualtat de condicions. Els estudis de càrrega serveixen, teòricament, per saber quins serien els límits poblacionals, però, al parlar de creixement, cal saber si pensem en els d’aquí o en els de fora amb rendes elevades. Les famílies que han marxat del país s’han substituït per població d’alt poder adquisitiu, que no ens garanteix les pensions, i per mà d’obra temporal per subvenir les necessitats de determinats sectors. Realment, és aquest el model de país que volem?