La quadratura del cercle

Diuen que, fa 2.500 anys, el filòsof grecAnaxàgores, mestre de Pèricles i exiliat als Dardanels, fou el primer a veure la impossibilitat de resoldre aquest problema geomètric en un nombre finit de passos. Hi vaig pensar en seguir la història i la intrahistòria de la cimera dels 27 líders de la UE i dels altres 20 països que constitueixen la plataforma de la Comunitat Política Europea, amb l’encertada presència del nostre cap de Govern per coordinar i fomentar el diàleg en qüestions d’interès comú.

La UE, reunida a l’Alhambra, tenia dues mirades. Una propera, cap al Sud, des de la frontera d’Europa: la immigració i l’asil. El rebuig de Polònia i Hongria a qualsevol política comuna en aquest tema i l’abstenció d’altres tres membres fan preveure una llarga crisi que, com cap altra, polaritza avui molts països. Una altra mirada més allunyada, cap a l’Est: l’ampliació. M’ha semblat que reculàvem 35 anys, abans de Maastricht, quan a Europa es discutia de valent si calia primer aprofundir en el projecte europeu i, després, ampliar cap als països de l’Est o, pel contrari, s’havia de procedir a l’inrevés. Tot i la reforma dels tractats de la UE, el fracàs de la Constitució europea ens deixà a mig camí, però l’eix de la UE es va desplaçar cap a l’Est. I, mira per on, Polònia i Hongria juguen també les seves cartes il·liberals qüestionant ara el marc europeu.

Amb aquesta música de fons, la política d’ampliació de la UE cap a l’Est–passar de 27 a 35 membres– requereix prèviament unes grans reformes internes i un nou finançament. Requereix alhora també grans reformes als potencials i futurs socis per adaptar-se als estàndards del club. Ucraïna, que va per la via ràpida i sense fre, començarà a negociar aquest desembre. Una assimilació molt difícil per la seva grandària, la seva economia i les seves circumstàncies. I no parlem dels Balcans occidentals...

La UE es troba davant un repte sense precedents, una altra vegada davant la impossibilitat d’encerclar el quadrat i de quadrar el cercle. Tanmateix, seguint Anaxàgores, parlem d’una impossibilitat amb regle i compàs, però es poden fer moltes aproximacions, més enllà de deixar passar el temps. La UE n’és mestra en aquest ofici.