Aviat, el referèndum

Si no em falla la memòria, fou cap al setembre del 2001 que l’avui desaparegut Partit Demòcrata va proposar que els temes importants en matèria de relacions exteriors s’havien de fonamentar, en primer lloc, en un ampli consens entre els diferents grups polítics aleshores existents per ser resolts posteriorment mitjançant referèndum. I ja en aquell moment es posava l’accent i es donava la prioritat a les relacions amb la Unió Europea i amb un futur acord d’associació. En aquella època, aquest plantejament semblava poc realista i una mica agosarat. Certament, la Constitució aprovada uns quants anys abans instaurava aquest mecanisme, però pocs hi veien una utilitat real, atès el paper central del Consell General, en el qual participaven totes les forces polítiques representatives. Prova n’és que durant els últims 30 anys no s’ha articulat mai aquesta forma de decidir, que és, ho sabem tots, força practicada en un país amb qui a vegades ens volem emmirallar, o sigui Suïssa. Però la cultura política de les muntanyes dels Alps dista molt de la dels Pirineus i tot i algunes tímides peticions públiques de més democràcia directa, aquesta eina ha quedat, fins avui, al calaix. Ara bé, semblaria que en un futur pròxim aquesta situació es pugui invertir i que els ciutadans es vegin cridats a les urnes per ratificar, o no, aquest famós acord d’associació que ja s’anunciava l’any 2001, fa més de dues dècades. Només es pot saludar i encoratjar aquest exercici democràtic, que permetrà a cadascun de nosaltres expressar en total llibertat la seva preferència per donar via lliure, o no, a aquesta proposta de futur que caldrà detallar amb pèls i senyals perquè tots, sense cap excepció, tinguin al seu abast els elements suficients per decidir. I atesa la complexitat de les diferents casuístiques tractades, no serà gens senzill. L’altra dificultat a afrontar serà convèncer l’elector de respondre a la pregunta que se li fa i, per tant, a no utilitzar el referèndum per contestar a la que no se li fa. Tots els politòlegs han denunciat que aquest era el risc major per a aquestes consultes i la història política dels països veïns ho ve a ratificar, amb unes conseqüències a vegades força sorprenents.