Per unes ciutats més amables

Gran part de l’espai públic de les principals localitats andorranes es destina als vehicles i una petita part es reserva per als vianants que han de compartir les voravies amb el mobiliari urbà, com fanals, papereres, indicadors, boques d’incendi, bancs i jardineres. Un itinerari per aquestes localitats ofereix una variada gamma d’àmplies de voravies que passen de la confortabilitat a la més absoluta incomoditat. No obstant això, alguns nuclis han tancat els carrers més cèntrics a la circulació de vehicles per destinar-los als vianants, obtenint una bona rebuda per part de la població. Transformar un carrer pensat per a vehicles, amb voravies estretes per als transeünts, en una zona de vianants ha estat un repte que alguns albiraven com un fracàs.

Anys enrere, els comerciants valoraven positivament les interminables cues de vehicles, especialment en les artèries comercials que, actualment, s’han convertit en àrees exclusives per a vianants. Bona mostra dels canvis experimentats en el darrer segle són les avingudes Meritxell i Carlemany que han vist potenciades les activitats comercials i de lleure i es poden considerar el paradigma de les transformacions urbanes viscudes per Andorra. De vies de comunicació nascudes amb FHASA com a carretera general han esdevingut un carrer de vianants emblemàtic. Sense pretendre una transformació per a vianants per a tot l’espai urbà, cal cuidar l’amplada de les voravies per poder transitar sense interrupcions i amb seguretat, ja que la bona estructura dels carrers fomenta que la gent camini i tingui millor salut física i mental.

Les ciutats estan pensades per a adults amb bona mobilitat, però també hi ha persones grans, infants, cotxets de bebè, cadires de rodes i persones amb mobilitat reduïda; tot un món integrat per gent diversa amb necessitats diferents que han de tenir cabuda. Malgrat els esforços dels darrers anys, sorprèn veure encara voreres on un cotxet de bebè passa amb dificultats o que als barris on la passejada hauria de ser un gaudi, de sobte et vegis abocat a caminar pel quitrà de la carretera. Ara que venen les eleccions comunals, pot ser bon moment perquè els candidats passegin per la seva parròquia i prenguin consciència que fomentar el fet de caminar per la ciutat és font de benestar social i salut.