Succedanis d'eternitat

A qui no li ha passat d’estar convençut d’haver llegit un llibre, però no recordar-ne detalls concrets? En conserves la idea general, sents el convenciment d’haver-lo llegit, però si en parles amb algú t’adones que els personatges se’t desdibuixen, que molts aspectes de la trama se’t desfan i que et queda una nebulosa inconcreta. I, en canvi, sents la certesa d’haver llegit aquell títol o aquell altre fa molts i molts anys. És temptador pensar que vas interioritzar-lo, que te l’has fet teu i que sí que portes el llibre tan endins que ja és indestriable de la teva pròpia visió del món. Tant de bo passés això amb totes les lectures, no? Doncs això m’ha passat fa no res amb Succedanis d’eternitat, de David Gálvez. Coneixia prèviament alguns dels relats abans d’aparèixer publicats en aquest recull, tenia present haver-ne llegit dos o tres, però quan vaig llegir (o hauria de dir rellegir) Areny amb cap de gos, un dels primers contes del llibre, no era com jo el recordava. Vaig despatxar la sorpresa dient-me a mi mateix que segurament l’autor havia modificat el relat després de la meva lectura: ara el relat era més fluid, s’entenia tot més a la primera i el personatge que apareixia de manera intermitent per donar sentit al text ara tenia més presència. I així vaig arribar a Un persistent buit lluminós, un altre conte que jo recordava haver llegit. Però aquí el desconcert va ser màxim perquè no només no era com jo em pensava que era, sinó que mentre experimentava l’estranya sensació d’estar llegint (o rellegint) un relat que no corresponia al meu record, el tema del mateix relat era el desconcert enfront de la inconsistència dels records d’una lectura feta anys enrere i de la qual, en realitat, només et queda una boirassa evanescent. Al mateix moment estava experimentant i llegint sobre la mateixa sensació. Entre perplex i espantat, vaig interrompre la lectura. Després l’he reprès per descobrir que Succedanis d’eternitat és un llibre per a aquelles persones que necessitem evadir-nos de la realitat a través dels llibres, que necessitem viure altres vides i viatjar a altres llocs i moments a través de les pàgines dels llibres, encara que al cap dels anys no recordem els detalls de la Manxa del Quixot o de l’Amèrica de Tom Sawyer.