Trencant tòpics

En l’àmbit de les relacions humanes, l’honestedat ens obliga a reconèixer que, tot i els esforços desplegats, ens deixem fàcilment regir per uns prejudicis que davallen tant d’un passat obsolet com d’una tradició cultural força censurable. I deixar de banda aquestes debilitats sembla a vegades missió impossible. Així, han donat peu a diferents tòpics que malauradament continuen vigents i no s’esfumen mai del tot. Continuen corrent en les converses col·loquials, encara que sigui sota la forma de bromes i brometes, que, quasi sempre, només són gracioses per a qui les explica. L’exemple més il·lustratiu és la consideració que encara es té per una mica més de la meitat de la humanitat, o sigui les dones. Tots haurem sentit a parlar de la seva suposada perillositat, quan tenen la sort que se’ls deixa el volant del cotxe. Prejudici, cal dir-ho alt i fort, totalment desmentit per les estadístiques de les companyies d’assegurances, que evidencien un grau molt menor de sinistralitat. Suposarem que aquesta circumstància té a veure amb el fet que molts conductors de l’altre sexe es transformen, dins el trànsit, en uns guerrers amb l’alta missió d’insultar, molestar o encara pitjor esborrar del mapa els altres usuaris! Abundant en aquesta casuística, són extremament aclaridors dos recents estudis publicats en la reconeguda revista científica Jam Surgery, que es dedica a l’anàlisi de la pràctica quirúrgica. Aquestes dues investigacions, dutes a terme sota la direcció del professor Martin Altis, convergeixen en les seves conclusions, en el sentit que les cirurgianes, o sigui els cirurgians de sexe femení, obtenen en el decurs de les seves intervencions uns resultats més favorables, amb complicacions posteriors menors per als pacients en una proporció notable en relació amb els seus homòlegs masculins. I això, doncs, tot al contrari de la imatge del facultatiu alfa que han donat a conèixer alguns serials nord-americans. Altis explica aquesta circumstància pel fet que les dades recollides demostren que les cirurgianes són més susceptibles de prendre decisions en el benefici del pacient i són també més disposades a treballar en equip. Per tant, i per sort, un altre tòpic que cau.