L'exclusió residencial

Els abusos i els desorbitats preus del lloguer de l’habitatge han motivat la pèrdua de confiança d’una part de la ciutadania en les institucions. La proposta d’aixecar la intervenció del mercat d’arrendament ha contribuït a la mobilització ciutadana, que ha mostrat el seu malestar en relació amb les polítiques existents. Sembla que en l’actual crisi de l’habitatge han estat determinants tant les residències relacionades amb l’obertura econòmica com els pisos turístics, que s’han triplicat en deu anys. El Govern ha informat de l’existència de 3.000 pisos buits i de 2.700 d’ús turístic; aquests darrers, situats majoritàriament a parròquies amb estacions d’esquí, han esdevingut un sector econòmic potent.

És important fer una diagnosi correcta del problema de l’habitatge, la seva incidència i la repercussió a escala humana. A Andorra predomina l’habitatge de lloguer amb els 2/3 del total, tot i que, en els darrers anys, la seva participació ha disminuït, mentre que el de propietat s’ha incrementat. Les administracions concernides, que exigeixen la presentació dels contractes de lloguer per atorgar la residència, podrien aportar informació sobre els preus que es paguen en els diferents sectors del país. Això permetria identificar les zones més problemàtiques i facilitaria l’aplicació de mesures correctores. Sense l’ambició de tenir un registre de la propietat, dotar-se d’un registre oficial on s’inscriguin de manera obligatòria els contractes de lloguer permetria disposar d’una eina estadística essencial que proporcionaria una radiografia dels preus i la seva evolució. La Llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, de l’any 2021, ja va preveure la instauració d’aquest registre, però la iniciativa no ha donat fruits per qüestions tècniques, tot i que els comuns s’han compromès a col·laborar-hi, amb un acord de mínims.

La implantació massiva de noves formes d’allotjament, de luxe i turístic, ha contribuït a un increment exponencial dels preus habituals de l’habitatge residencial i la consegüent expulsió dels residents amb menys recursos. Les solucions no són fàcils per la complexitat del tema, que exigeix regular els lloguers, definir el model de país que volem i protegir els col·lectius més vulnerables per evitar que es provoqui alarma social.