'In memoriam'. La grandesa política

Escric aquesta columna, com sempre, els caps de setmana. Tot i la bonança de l’estiuet de Sant Martí, una setmana trista. Hem acomiadat Toni Martí, un bon amic. He sentit la seva mort, no l’esperava. “Vindrà la mort i tindrà els teus ulls”, del conegut poema de Cesare Pavese, i m’ha fet reflexionar altra vegada sobre el valor de la vida.

Recordo ara el Martí de “l’Andorra post 1993”, com escrivia Yvan Lara, el dia del funeral en aquestes pàgines. Efectivament, “l’Andorra constitucional no és el seu projecte, és el seu terreny de joc”, deia Yvan Lara. Arquitecte, com era, dominava molt bé l’espai, millor que el temps. Amb la Constitució de 1993 Toni Martí “es dona d’alta” en la vida pública andorrana i entra en el terreny de joc. No hi ha camí–com havia dit el gran poeta Machado–, es fa camí caminant. I, fent camí,el Toni va veient que el camí, alhora, el fa també a ell. Per al poeta, el camí era la vida; per al Martí el camí fou la política. Els dos, però, no estaven tan lluny. En aquests últims 30 anys, per al Toni Martí la política era la vida, i la vida, la política. La política com a servei, i la vida, també.

En l’espai–comunal i nacional– sabia que els ciutadans, en votar, elegien projectes de societat en competència. I, en el temps de després de la Constitució, veié també que el futur complex d’Andorra ja no es podia construir sense projecte, sense debat i sense acords, a dins i a fora, a la recerca del benestar col·lectiu i individual dels ciutadans.

Aristòtil ens va definir per sempre quan actuem en l’esfera pública i, al Toni Martí, d’una manera destacada. Som un zoon politikon, un “animal social”, un “animal polític”, que viu amb altres i solament amb diàleg i deliberació arribem a la justícia i al bé comú. La definició incloïa–i el Toni Martí els tenia–virtut moral, capacitat intel·lectual i esperit públic, en una proporció equilibrada, d’acord amb les circumstàncies particulars del temps i del lloc. D’un temps molt incert i confús. D’un lloc petit, molt petit. Temps i lloc, per al Toni i per a nosaltres, d’una gran innovació disruptiva. Els vivim i els ha viscut des de la grandesa de la política.

... Els ha viscut i els vivim des de la grandesa del bàsquet.