No és el mòbil

No és el mòbil, som nosaltres. Amb aquest títol impactant, Jordi Camós, especialista en tecnologia i en com aquesta afecta les persones, va oferir una xerrada organitzada per Andorra Telecom i pel Ministeri d’Educació per demostrar que la tecnologia no és dolenta per si mateixa i que les escoles poden arribar a tots els alumnes per educar-los en l’ús de les tecnologies, però la clau sobre l’adquisició de bons hàbits amb l’ús del mòbil es fa a casa. I és que la xerrada anava adreçada a les famílies, que van omplir la sala. Amb un estil proper i distès, el ponent va encarar les preocupacions de molts pares i mares –elles eren majoria, quina sorpresa!–. La sensació que senyorejava a l’auditori era de desconcert, neguit i una mica de por davant dels riscos de l’ús i abús del mòbil. Vaig recordar el paral·lelisme que va fer Eudald Carbonell entre el mòbil i la destral de mà dels homes de la prehistòria. Com els nostres avantpassats de pedra amb les seves destrals neolítiques, amb aquesta eina portàtil podem resoldre pràcticament tots els problemes quotidians. La diferència, m’aventuro, és que els picapedra fabricaven ells mateixos les seves destrals i, per tant, en coneixien totes les potencialitats. En canvi, nosaltres no entenem com funcionen realment els nostres telèfons intel·ligents, que són una eina poderosíssima a la qual no hem de renunciar, però no podem obviar que molts jocs i aplicacions estan dissenyats per generar estímuls de manera permanent i tenir-nos-hi enganxats. Són empreses i han de guanyar diners. Però fins a quin punt dominem nosaltres el mòbil? L’allau d’estímuls en un cervell adolescent pot tenir complicacions, a banda de l’exposició a pornografia, ludopatia i violència. No podem no tenir mòbil, per això és tan necessari educar en hàbits d’ús saludables des de casa. Com? Camós va donar algunes pistes basades en el sentit comú: posar límits horaris per a l’ús del telèfon, no deixar que els fills es tanquin a l’habitació amb el mòbil, interessar-se pel que miren, amb qui xategen o a què juguen. I sobretot, ser models. No és el mòbil, som nosaltres. Nosaltres som el seu model. Tampoc podem tenir el mòbil a taula a l’hora de sopar, ni mirar-lo permanentment, ni tancar-nos amb ell al lavabo durant mitja hora.