Foc i lloc
Preus de referència
En el debat monogràfic sobre habitatge que va tenir lloc el dia 16 passat al Consell General, va quedar clar un patró repetitiu de la majoria parlamentària: quan s’acosten eleccions, siguin generals o comunals: Demòcrates per Andorra assumeix les propostes socialdemòcrates que el PS planteja des de fa diverses legislatures. Després d’haver-s’hi negat fins que ja és massa tard.
Amb 500 persones manifestant-se fora del Consell General, una mobilització prèvia que va superar totes les previsions i l’expectativa d’una nova manifestació multitudinària el 8 de desembre, no era qüestió de fer-se els desentesos (o fer l’andorrà, dit de manera més nostrada) acontentant propietaris i amics. Calia mostrar una mica de sensibilitat social (o almenys fer-ho veure, davant la proximitat de les eleccions comunals). I així és com passa que, davant d’un moment crític, cal prendre decisions més adequades a l’interès general, i s’assumeixen mesures per regular els preus adequant-los als ingressos medians familiars, com l’elaboració d’un índex de preus de referència per dissuadir d’apujar els lloguers sense mesura, bonificant els arrendadors que s’hi adeqüin i gravant més els que el superin, o crear un registre de la propietat públic i transparent per tenir informació sobre els pisos buits.
Fins ara tot eren evasives, el mercat s’havia de regular sol i els ajuts ja farien la funció de complementar els ingressos dels que no arribaven a pagar el lloguer, o es resoldria el problema amb la rehabilitació d’uns quants edificis i tornant a prorrogar els contractes. Quan ja s’ha vist que no n’hi ha prou, amb una classe mitjana empobrida i una classe treballadora amb l’aigua al coll, i amb el poble organitzant-se i protestant al carrer, els principals responsables del desastre reaccionen assumint els postulats socialdemòcrates. Benvinguts al món real.
Ara caldrà fer mans i mànigues per accelerar la feina, i difícilment un ministeri amb la concentració de carteres que acumula el de la senyora Marsol podrà arreglar el desgavell amb l’eficiència i la celeritat necessàries.