On és el dipòsit?

En el context actual d’arrendaments d’habitatges, és imperatiu replantejar-se el sistema de dipòsits i explorar alternatives que beneficiïn tant els propietaris com els inquilins. Una proposta innovadora i amb gran potencial de millora és establir l’Institut Nacional de l’Habitatge d’Andorra com a dipositari oficial dels dipòsits que ara els inquilins estan obligats a entregar als propietaris de l’habitatge.

A més, l’Institut podria assumir la responsabilitat del registre administratiu del fitxer de dades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges. Aquesta mesura permetria a l’Institut elaborar amb criteri real el preu mitjà de l’habitatge al país. Això és, tindria la capacitat de certificar amb rigor el nombre d’habitatges llogats, fet que seria un pas fonamental per a la transparència del mercat immobiliari, tal com indica la llei.

Per tant, assumir aquest rol tindria un impacte significatiu en la recopilació de dades i la seva utilització per part de les institucions. Les estadístiques resultants no només reflectirien amb més precisió la dinàmica del mercat d’arrendaments, sinó que també proporcionarien una base més sòlida per a futures polítiques d’habitatge.

Encara més, una funció estratègica de l’Institut seria definir un sistema d’indicadors que permeti conèixer la situació de l’habitatge en termes quantitatius i qualitatius. Aquest sistema proporcionaria una visió completa de la realitat habitacional del país, i permetria als responsables polítics prendre decisions informades. Mesurar la necessitat de promoció d’habitatge de protecció pública també esdevindria més precís, ja que es basaria en dades actualitzades i fiables.

Aquestes propostes no només millorarien la gestió dels dipòsits, grans generadors de conflictes entre les persones, sinó que també contribuirien a la creació d’un sistema d’informació habitacional robust.

En darrer terme, fer que l’Institut Nacional de l’Habitatge d’Andorra sigui el gestor neutral dels dipòsits d’arrendament és una proposta amb avantatges tangibles. No només en simplifica la gestió pacífica, sinó que també millora la qualitat de la informació sobre el mercat immobiliari, fomentant una presa de decisions més informada per part de tots els actors involucrats.