Créixer menys i créixer millor

Alguns corrents de pensament alerten que el creixement indefinit en un món amb recursos limitats està abocat al fracàs i que és el principal responsable del canvi climàtic. En el nostre cas, amb un territori reduït, el creixement econòmic i demogràfic no pot ser il·limitat. No obstant això, les empreses manifesten que tenen necessitat de créixer, fet que implica utilitzar més recursos. El país s’ha polaritzat al voltant de tres sectors: construcció, inversió estrangera i turisme. Amb el canvi de paradigma que va representar l’obertura econòmica, les polítiques s’han orientat a l’habitatge de luxe associat a la inversió estrangera.

L’ampliació de l’oferta turística lligada a la natura ha provocat més ocupació territorial, més consum paisatgístic i problemes de mobilitat. Els combustibles per a la locomoció són responsables de més de la meitat de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle del país. Bona part d’aquests combustibles són venuts al detall als consumidors estrangers (turistes, excursionistes i fronterers). El desenfrenat ritme de la construcció també comporta contaminació, soroll, pols, excavacions i maquinària, a més de la transformació de l’entorn. El sector de l’esquí, que fa gala de ser capdavanter, amplia enguany la zona esquiable, en plena crisi climàtica, garantint la innivació amb neu de cultiu que exigirà destinar més aigua i comportarà una important despesa energètica. Les estacions d’esquí andorranes van destinar més d’1,6 milions de metres cúbics d’aigua per produir neu artificial durant la temporada passada, en què es va registrar una disminució rellevant de les precipitacions en forma de neu.

Aquest procés econòmic expansiu, en què pesa més l’evolució del PIB que la sostenibilitat ambiental i social, ha generat un fort increment de població i un sentiment de malestar de les classes menys afavorides. En un intent de posar ordre a un model basat en el creixement especulatiu, les administracions s’han plantejat les primeres restriccions; amb aquesta finalitat, s’estan fent estudis de càrrega en què la disponibilitat d’aigua és un factor crucial per determinar els horitzons de creixement. Davant un futur incert, cal posicionar-se a favor d’un creixement més moderat, però que respecti el desenvolupament sostenible.