La Màxima 8 i Europa

Juli Minoves es movia en les seves relacions amb Europa, com a ministre d’Exteriors que fou fa uns anys, amb la Màxima 8 del Manual Digest sota el braç: “Examinar los negocios i coses despàcio, tant que se puga, determinar-les amb madur consell, però determinades, executar-les ab prestesa, en haver-hi conjuntura”. Un principi clàssic: deliberar abans de començar i efectuar quan s’hagi deliberat. I un principi pirinenc: analitzar a “sangs fredes” i realitzar a “sangs calentes”.

La Màxima 8 ve a tomb del Quadern Europa en l’horitzó: vers una associació positiva, que Jaume Bartumeu presentà fa 15 dies en un diàleg amb l’Albert Roig. Us el recomano. És una bona reflexió en aquests moments que Andorra encara ja l’última corba abans de la recta final, en la cursa del seu acord d’associació amb la UE. Ajuda a madurar i fer-se’n càrrec, a reflexionar sobre aquest futur acord. Amb serenitat, a més de confidencialitat i transparència, com escrivia el mateix Jaume Bartumeu en aquestes pàgines fa una setmana.

Tot indica, com diu el cap de Govern,que la Comissió Europea i els 27 estats membres coneixeran ja les grans línies polítiques de l’acord entre Andorra i la UE abans de fi d’any. Desitjo que tots, Comissió i estats, recordin una de les 65 declaracions annexes a l’acta final de la Conferència intergovernamental que adoptà el Tractat de Lisboa de 2007. En concret, la declaració tercera relativa a l’art. 8 del Tractat de la UE: “La Unió ha de tenir en compte la situació dels països de dimensió territorial petita que mantenen amb la Unió relacions específiques de proximitat.” L’autor del text d’aquesta declaració i responsable que figuri en el tractat és Juli Minoves. És apropiat i just, ara, reconèixer-li.

Molt probablement l’acord se signarà abans de les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2024, uns comicis decisius per a la UE. Soc orteguià des de fa molts anys: Andorra com a problema, Europa com a solució. Sempre he lluitatper la sobirania d’Andorra. I, ara, des de la Màxima 8, veig positiu l’acord. Té sentit. Aquesta és l’Europa que conec des que vaig néixer. Una realitat, un concepte i un ideal. I, a dia d’avui, una necessitat, com diu el col·lectiu Treva i Pau.