Un exemple a seguir

Acaba de deixar les seves funcions. Després d’uns quants anys de feina. Aquí a Europa, no la coneixem. Viu i treballa a Colòmbia. Al Consell d’Estat, del qual va presidir, en primer lloc, la sala tercera. Quan va accedir a aquest eminent càrrec, el 2015, l’esperaven als calaixos del seu despatx més de 1.500 expedients acabats i pendents de sentència. Ara, en el moment d’abandonar aquest alt tribunal, el deixa al dia. Sense cap estoc. Ha resolt aquells procediments i tots aquests altres que van entrar durant el seu mandat. Es va veure, a més a més, obligada a assumir, de forma provisional, la tasca de tres altres sales. Amb el mateix resultat. Deixar-ho tot al dia, a benefici dels justiciables. Per aconseguir aquest resultat no ha reclamat més mitjans, materials o humans, ja que sabia que l’Estat no li’n podria proporcionar. Va decidir únicament implementar mètodes innovadors que motivessin i ajudessin els seus equips a treballar amb eficiència, sense menysprear la qualitat. I va anar controlant regularment que les tasques que els havien assignat eren efectivament executades en uns terminis raonables, partint d’aquests criteris. Així ha demostrat, per l’exemple, que els reptes que es defineixen com a impossibles es poden superar. Sortosament, a diferència del que sol passar massa sovint, els seus mèrits foren degudament reconeguts, i se la va ascendir a la presidència d’aquesta important jurisdicció. No és de més afegir que en tot moment ha actuat amb total independència, malgrat la dificultat que això pot comportar en un país on s’exerceixen sobre la judicatura nombroses pressions, provenint d’àmbits molt diferents. Per tant, un exemple a seguir perquè els ciutadans, allà o aquí, a Europa, es puguin beneficiar d’una justícia eficient, que emeti decisions en uns terminis acceptables, de tal manera que tothom vegi respectats els seus drets. I, des de la ingenuïtat, podríem proposar que, per complir amb aquest objectiu desitjat per tots, s’instaurés un premi internacional, lliurat per un jurat imparcial, dedicat a aquells que s’esforcen en el mateix sentit. Premi que portaria el nom de Marta Rubia Velázquez Rico, patrònim d’aquesta magistrada exemplar.