Pobra rata!

Quina setmaneta! Com que en aquest racó de món no fem prou amb les més de vuitanta mil persones que hi pul·lulem d’habitud, aquests dies hi entraran uns 112.000 cotxes; posem-hi que el conductor no porta ni el lloro ni el mico ni el senyor de Puerto Rico, només la sogra i el déu que l’aguanta, si en algun moment tots som entre fronteres hi haurà més de 400.000 ànimes de càntir repartint-se el pa i el peix, el bri d’aire que ens pertoca, el cul d’aigua que ens queda, els embussos solidaris, les catifes vermelles i els preus desorbitats dels qui viuen directament del turisme, els afalacs dels llepaculs i dels qui mamen de la mamella, que no tenen res de babaus tot i que ho semblin, i els renecs i les blasfèmies dels pobres pecadors que han d’anar a treballar i que necessiten dormir i perden la pau i la tranquil·litat. No sé, ni crec que ho sàpiga el meu enyorat poeta de Mobilitat, com ens ho hauríem fet anys enrere per posar tanta gent dins un 600, però vull pensar que amb saliva, de la mateixa manera que un elefant la hi va clavar a una formiga. Però és que, per si no n’hi havia prou amb els forans que volen mirar els estels del cel de les oques o passejar pel Poble de Nadal a cops de colze com si fos la Rambla de Barcelona o fer cues interminables a la porta de qualsevol establiment, que aquest any hi hem d’afegir una manifestació necessària i justa (reitero els dos adjectius: necessària i justa) de la gent de casa, convocada per la Coordinadora de l’Habitatge per al dia de la Immaculada i de la qual, a l’hora d’escriure aquest bitllet, no se’n sap el recorregut perquè algú té més por de les reivindicacions legítimes de la gent del país que de les aglomeracions o incidents que pugui provocar la marabunta que ens envaeix. Fixeu-vos que hem començat la setmaneta amb la campanya de les eleccions, però jo no he volgut parlar de comicis, perquè són tots tronatis. Però poden ser la gota que faci vessar el got. Diria que hi ha qui en té la justa, qui en té tanta que la santifica, qui en té un sac que quan es buida s’autocarrega i qui en té més que el gos de ca l’Orona. Amb tot, aquesta setmana segur que n’haureu de gastar una bona quantitat. Això sí, recordeu-vos-en: “Paciència”, li va dir el gat a la rata... mentre se la fotia.