El silenci de les muntanyes

Avui, 11 de desembre, celebrem el Dia Internacional de les Muntanyes, una jornada que posa de manifest la paradoxa d’un silenci ensordidor. Malgrat trobar-nos en un període electoral, els partits semblen oblidar-se del canvi climàtic com a tema central.

Els comuns són fonamentalment els gestors de l’espai públic, encarregats de planificar, coordinar i gestionar les activitats i recursos dels espais públics de la parròquia. S’ocupen essencialment de l’urbanisme, la mobilitat, la neteja, els parcs i jardins, entre altres serveis públics.

No obstant això, davant de l’emergència climàtica, sorprèn la manca de propostes sobre una qüestió transcendental: la salut de les muntanyes, patrimoni comú. Aquestes no només ofereixen paisatges imponents, sinó que són vitals per a la vida. Respectades, constitueixen un reservori de biodiversitat, regulen el cicle de l’aigua i proporcionen salut als seus habitants.

Les muntanyes i la natura en general són la base fonamental de qualsevol societat pròspera. Els candidats han de comprendre que sense una natura saludable i regenerada, cap debat sobre temes socials o econòmics té fonaments sòlids.

Perquè si continuem emetent gasos d’efecte hivernacle, desforestem, contaminem i destruïm la natura com fins ara, no aturarem una sèrie d’efectes catastròfics en cadena que amenacen la supervivència de les nostres famílies, societats i el nostre benestar.

Hi ha un consens total entre els científics sobre el fet que vivim una emergència climàtica provocada per la crema de combustibles fòssils. Per això, cal deixar d’utilitzar-los i, simultàniament, continuar incrementant l’electrificació. Però sobretot, cal marginar aquells que intenten sabotejar aquest progrés.

No pot ser que el canvi climàtic romangui com un elefant als mítings electorals, silenciat i ignorat. Exhortem els candidats a sortir de la comoditat del mutisme i abordar aquesta qüestió crítica.