No hi ha un pam de net

La Cimera del clima d’enguany tocava a l’Àsia i els Emirats Àrabs Units va presentar la seva candidatura, amb el suport d’altres nacions de la regió. Paradoxalment, la reunió ha tingut lloc a Dubai, un territori que és pàtria mundial del petroli, que pretén ampliar encara més l’extracció i on el 29% dels ingressos depenen dels combustibles fòssils, a més de figurar entre els estats que més ajudes atorguen al sector. La dependència mundial dels combustibles fòssils se sustenta en un sistema pervers basat en les subvencions públiques que s’incrementen any rere any i que, segons l’FMI, van ascendir a set bilions de dòlars l’any 2022, valor equivalent al 7,1% del PIB mundial. És evident que els compromisos per disminuir les ajudes públiques al sector no han donat els resultats desitjats.

El futur del planeta està en mans de països com la Xina, que l’any 2022 va encapçalar el rànquing de les emissions de diòxid de carboni, amb el 31% del total mundial; seguit dels EUA, amb el 14%; l’Índia, amb el 8%; la UE, amb el 7%, i Rússia, amb el 4%. Per completar la radiografia, també s’ha de tenir en compte el diòxid de carboni produït pels canvis en els usos del sòl, vinculats a la desforestació. D’un total de 194 països, tan sols el 4% fan referència directa a eliminar les ajudes públiques als combustibles fòssils en els seus plans climàtics. Les enquestes d’opinió d’Andorra Recerca + Innovació, realitzades durant el primer semestre del 2023, evidencien que les qüestions ambientals no són una preocupació al nostre país. Segons els resultats, el principal aspecte a millorar és el preu de l’habitatge (67%), seguit a molta distància dels salaris (18%) i del trànsit (17%), mentre que el medi ambient tan sols neguiteja un sector força més reduït (7,4%). Segurament, aquests resultats serien uns altres si les enquestes coincidissin amb esdeveniments com la COP28.

Les alternatives al problema del canvi climàtic no són fàcils, quan els principals països productors de combustibles fòssils planegen augmentar la producció i els seus governs continuen bonificant el sector. No s’implementen les mesures necessàries per assolir els acords de París i cada dia ens acostem més al punt de no retorn que farà empetitir els nostres problemes quotidians davant del canvi climàtic.