Esperit de vi

La marabunta ja ha tocat el pirandó i ja ens podem concentrar en l’esperit nadalenc, que es veu que és un miracle de cosa que ens fa tornar a tots ànimes de càntir i cors de sucre candi amb essència d’aromes boscans i pujaaquídaltiballa. Quan s’anava al gra, a casa dels pecadors es feia un pessebret, que els més avançats muntaven per Santa Caterina (fins a Nadal, un mes cabal), però que la majoria de gent feia al voltant de la Puríssima perquè, com que no hi havia ponts per pujar a Andorra, alguna cosa s’havia de fer aquell dia per entretenir el criaturam, i què més bonic que fer una esceneta amb una mica de molsa nevada de farina, amb un nen rosset dormint en un abeurador quasi tan petitet com ell, sa santa mare, son pare putatiu (ni déu hi va posar mai el de veritat), un bou, una mula i un pobre pastoret amagat tot avergonyit perquè l’havien enganxat amb alguna cosa més que els pixats al ventre. També hi havia qui vestia un arbre (solia ser un ginebró, perquè es veu que a Espinelves encara no venien avets) amb quatre galindaines (jo una vegada hi vaig penjar crispetes pensant que, en acabar les festes, me les fotria, però llavors eren polsoses i ràncies). I hi havia branquetes de gallerincs-gallerancs, i es menjava escudella i carn d’olla, algun pollastre amb escamarlans, platillo, neules i torrons, i es bevia vi de la bota del racó i una mica de xampany (semidolç, ecs!) i una mica de mistela o moscatell o ratafia, el gall feia missa una mitjanit i el tió (que era de veritat i no una soca qualsevol amb la cara pintada i barretina que es veu d’una hora lluny que és de mentida) cagava torrons dels fins i dels bons i es canviava d’any com qui es canvia de calces i tot s’acabava amb un Blanc, un Ros i un Negre que et deixaven carbó a la finestra si no havies fet bondat. I això era tot, i això era prou. I ningú, ni el més pobre d’esperit, no parlava de l’esperit de Nadal, sinó de l’esperit de vi.

Ara, això de Nadal comença cada vegada més aviat i jo, per no ser menys també avanço aquesta columna ben bé deu dies abans que toqués parlar del tema. Segur que arribarà un moment que l’encesa de llums la farem just acabar els focs artificials de la festa de la Mare de Déu d’Agost. Llavors ja ens haurem estupiditzat del tot.