Reset vs. Ctrl. Z

Els resultats desastrosos de molts països de l’OCDE a la darrera tongada dels tests PISA han generat aquests dies un debat a l’entorn de l’educació en els temps actuals que podria ser molt interessant, però que de moment, en els principals mitjans de comunicació, s’ha plantejat en termes molt simplistes. Sense ser-ne un expert, miraré de dir-hi –telegràficament– la meva en aquells punts que em semblen més rellevants.

1. Una cosa molt curiosa: fem servir PISA per criticar l’ensenyament per competències quan PISA és un examen per competències. La cosa no s’aguanta: podem criticar PISA i les competències, o podem criticar els nostres sistemes per no treballar bé per competències, però agafar els resultats d’un examen per competències, que diu que no treballes bé per competències per defensar que això és culpa d’ensenyar per competències és una contradicció en tots els termes.

2. El resultat més interessant i persistent de la lletra petita de PISA és el mateix de sempre, la desigualtat educativa: els fills de les classes benestants se’n surten molt millor que els fills de les classes subalternes (ves, quina casualitat) i això parla com a mínim tan malament dels nostres sistemes educatius com el resultat global que obtenen.

3. Que els sistemes educatius actuals facin aigües per múltiples bandes només vol dir que els sistemes actuals fan aigües per totes bandes, però no implica que la recepta hagi de ser tornar als sistemes que van viure la major part dels tertulians actuals. Si estem tots d’acord que els sistemes educatius no funcionen, hauríem de posar tots els esforços per mirar d’aconseguir que rutllin, millorant-los, canviant-los, transformant-los, repensant-los de bell nou, però no tornant al passat. Per diversos motius, però sobretot per un d’insalvable: el nostre món actual és radicalment diferent al de fa trenta anys i els sistemes educatius d’aquella època són simplement inaplicables ara. El món és molt més gran ara. Va molt més ràpid. És molt més complex. No és abastable en un temari. Això vol dir que hem d’anar tot el dia amb iPads i abraçant els arbres? No. Però tampoc vol dir que haguem de tornar a allò que fa trenta anys (a alguns) ens servia. Hi ha alternatives. Però no sorgiran mai d’un debat simplista. Mirem de seguir d’avui en vuit.