La primera vegada

Avuiserà la primera vegada. I la primera vegada sempre fa il·lusió, tot i que després la realitat no sempre està a l’altura de les expectatives. Ho sap perquè últimament està vivint moltes primeres vegades. El primer pis d’estudiants, les primeres festes universitàries, el primer cop que conduïa sola. També la primera vegada entre llençols, que va ser francament decebedora perquè per a tots dos era la primera temptativa seriosa i no van caure del llit de miracle. Iavui, per fi, la primera vegada que podrà votar. Cap al Comú s’ha dit. Li sembla que ésavui, i no quan va celebrar l’aniversari, quan assoleix la majoria d’edat. S’ho pren molt seriosament. Potser massa. És el que passa quan estudies polítiques i tens divuit anys acabats de fer. A casa la cultura democràtica que ha viscut només ha estat constant en una cosa: l’interès irregular dels pares per la cosa pública. El desgast de la rutina diària que ha erosionat la vida de parella fins que els pares han acabat amigablement separats, avorrits l’un de l’altre (això pensa la filla), és molt semblant a la seva desconfiança cap als polítics. Ella no sap si el pare i la mare voten el mateix, però d’una cosa sí que s’ha adonat la pubilla de cal Nosomres: els pares coincideixen que una fina pàtina de cinisme sempre revesteix els seus comentaris a l’hora de parlar dels capitostos dels partits, que veuen com titelles dels cacics locals. Ella n’està tipa, d’aquesta visió reduccionista i tòpica, i creu que les coses han canviat. Per això s’ha estudiat a fons els programes de les candidatures de la seva parròquia, sense mirar noms ni cares, i ha analitzat les propostes (recordem que fa polítiques) considerant que el programa electoral és una mena de contracte amb els votants. A Casa Comuna hi va sola. La mare fa anys que vota a la batllia perquè diu que no li agrada trobar-se tothom al Comú, i que li molesta que la mirin i la comptin com si fos una ovella que entra a la pleta. I el pare és d’extrems: o hi va a primera hora o espera a últim moment. La filla no sap si també és d’extrems amb el vot, però molt li sembla que sí. Per fi, vota per primera vegada. D’entrada l’experiència és millor que aquella primera nit entre llençols. De moment no ha caigut del niu. Que duri.