Columna nadalenca

No amagaré que és força divertit, però no sempre fàcil de complir, cada 15 dies, amb l’oportunitat brindada per aquest diari, ja fa molts anys –alguns detractors pensaran massa anys–, de poder formalitzar les meves divagacions en aquesta columna. I, en particular, no és fàcil en aquest període de l’any. Els altres mesos, les casuístiques a abordar són diverses i innombrables, la qual cosa facilita la tasca. Així, i sense evidentment que la llista sigui exhaustiva, es pot opinar sobre temes de política nacional, internacional, social, cultural o encara de defensa dels drets humans. I, de tant en tant, tambétenen cabuda algunes elucubracions d’àmbit més humorístic. Ara bé, a dia d’avui, 20 de desembre, uns quatre dies abans l’esperada visita del Pare Noel, la dissertació sobre un d’aquests temaris seria temerària. L’eventual lector, així com el comentarista, tenen la seva ment dirigida a altres preocupacions, familiars i festives, i de res serviria venir a molestar-lo amb unes opinions que no tenen res a veure amb el període que estem gaudint, inclús per a aquests que treballen de valent per acollir dignament els turistes que ens visiten amb alegria. Durant uns quants dies tots intentarem deixar de banda les nostres preocupacions habituals. I no són poques. Accés a l’habitatge, inflació desbocada, definició del nostre futur, entre altres. Tots els maldecaps que tornaran amb força els primers dies de gener, quan s’haurà tancat a l’armari el decorat i l’ambient festiu que ens envolta. Però això no ens hauria d’impedir de ser conscients que altres, en diferents contrades del món, pateixen d’una forma molt més intensa que la que ens assetja. Malauradament, les zones de guerra, els règims polítics autoritaris, per no dir dictatorials, i molts altres esdeveniments traumàtics prosperen exponencialment i tots els que en són víctimes no podran gaudir ni d’un sol dia d’aquesta treva nadalenca que ens enlluerna. I no seria de més tenir un pensament, que caldria que perdures durant els pròxims mesos i anys, per a tots ells i que ens motivi, perquè cadascun de nosaltres des del seu lloc pugui aportar el seu gra de sorra, per mínim que sigui, per ajudar a resoldre aquestes situacions.