Consoles

Sabedor de la meva al·lèrgia a les complicacions de la llengua (de totes) i de la vida (en qualsevol dels seus àmbits), un amic m’ha enviat una poesia deliciosa en castellà d’un talRoberto Santamaría-Betancourt. Fa: “Si no tiene ‘dío’ el día,/ y el trigo no tiene ‘triga’,/ ni existen las ‘gobernantas’,/ tampoco las ‘estudiantas’, ni ‘hormigo’ entre las hormigas. Aunque lo intenten, comprar/ con millones y ‘millonas’/ un trono no tiene ‘trona’/ ni ‘jaguara’ has de llamar/ a la hembra del jaguar,/ y aunque el loro tenga Lora,/ y tenga una flor la flora/ mi lógica no se aplaca:/ no tienen ‘vacos’ las vacas/ ni los toros tienen ‘toras’./ Aunque las libras existan/ con los libros no emparejan,/ y tampoco se cotejan/ suelos, que de suelas distan,/ por mucho o ‘mucha’ que insistan/ mi mano no tiene ‘mana’,/ no tiene ‘rano’ la rana/ y foco no va con foca,/ ni utilizando por boca/ al masculino de Ana.” Jo li he replicat amb una poesia finíssima d’El somiure del tigrede Salvador Oliva de la qual us copio la part final: “[...]trobaria que és molt trist/ decidir que és ‘planet’ aquest planeta,/ dir ‘trompet’ a un que toqui la trompeta/ i a un arrencaqueixals dir-li ‘dentist’./ Els gèneres i els sexes, escriptora,/ no són mai totalment coincidents,/ i, per més que t’hi facis amb les dents,/ cap furor femení no és mai ‘furora’./ Els codis de la llengua són molt nets:/ no tenim ‘sargants’, ni ‘cocodriles’,/ ni ‘cigals’, ni ‘llenguades’,/ ni ‘mandriles’, ni ‘gavins’,/ ni ‘esparveres’, ni ‘orenets’./ Ni un tren no pot ser el mascle d’una trena,/ ni és una fila el femení d’un fil,/ ni vila no designa ‘dona vil’,/ ni mai no fan l’amor el be i la bena./ I és que, posem per cas, un esparver/ tant pot ser mascle com pot ser femella;/ el seu nom masculí s’aplica a ella/ i a ell ensems. Ni hi tenim res a fer./ Homes i dones, rebutgem la broma/ dels hòrrids masculins i femenins!/ El sexe i el llenguatge són sublims;/ si fent l’amor no hem de ser mai mesquins,/ tampoc no hem de ser un plom usant la ploma.” Ara que les cases comunes andorranes seran presidides per més dones que homes, recordeu-vos de dir-los cònsols o consolesses, no caigueu en l’error de prendre-les per joguines i anomenar-les “consoles”, que us conec.