El dilema del presoner

En l’activitat política associem la coherència amb la integritat, la fidelitat als ideals i el compromís amb els valors que defensem. Si l’apliquéssim estrictament i sense cap esquerda, no seríem capaços de renunciar a cap supòsit per prioritzar un pacte o un acord amb cap altra formació. El factor humà també comporta sempre un grau de contradicció; com a persones que som, els militants de partits, les candidates i els candidats, tendim a la imperfecció en la defensa dels nostres principis.

Encara és aviat per analitzar fredament el resultat de les eleccions comunals, i més si s’han viscut en primera persona. Però si hem de fer autocrítica, diria que a Encamp el Partit Socialdemòcrata ha patit un excés d’idealisme, en pensar que podríem arribar a acords amb altres partits com els que ens han fet guanyar en altres parròquies.

No tothom té tan bones intencions, ni prou cintura política, ni la capacitat de diàleg que vam suposar que tindrien els nostres interlocutors. I passa sovint, també en el terreny més psicològic de les relacions humanes, que algú amb qui en un altre moment t’has pogut entendre bé i col·laborar, en una altra ocasió opta per maximitzar el propi benefici i trair-te.

Segons el dilema del presoner, quan dos jugadors han de decidir, cadascun per la seva banda, l’estratègia per obtenir el millor resultat individual pressuposant el comportament de l’altre, l’elecció racional els porta a triar l’opció que dona un resultat pitjor per a tots dos. Els que ens havien d’ajudar a sumar esforços han acabat, així, en la irrellevància política.

La part positiva és que no hem hagut de fer renúncies que desvirtuessin el nostre programa. I representarem l’electorat fidel que ens ha tornat a fer confiança amb voluntat, constància i persistència, i amb la màxima coherència, encara que sigui des de la minoria.

Treballarem per millorar la parròquia sense haver de fer concessions, amb el convenciment que es pot defensar la igualtat d’oportunitats, la justícia social, el dret a un habitatge digne, la preservació del medi ambient, i un equilibri sostenible de l’urbanisme i el creixement econòmic.

* Marta Pujol, Cap de llista d'Avancem