GPS

A tomb dels (mals) resultats de PISA, comentàvem fa una setmana alguns diagnòstics simplistes i miràvem de proposar pistes per veure l’aigua una mica més clara. Un punt que ens va quedar pendent té a veure amb el fals debat al qual popularment ens referim com “allò que saben o no saben els nens”. Miro de resumir els arguments estrella de les dues posicions enfrontades: d’una banda, tenim els qui defensen que abans sabíem més coses i que teníem molts més coneixements; de l’altra, els qui t’etziben que al món actual, en un minut es produeix tanta informació com en no sé quants dies al món de fa quaranta anys i que, per tant, l’important no és saber coses sinó saber buscar-les. El cas és que en els seus postulats bàsics, tots dos bàndols tenen raó. Els segons, perquè descriuen bé el marc de la realitat de la informació i del coneixement actuals: el nostre món és inabastable (hi ha massa coneixement per poder ser absorbit) i, a més, afegiria, pel que fa a la nostra relació amb el coneixement, també és inestable (tot és relatiu, la informació i l’opinió es confonen, hi ha tants emissors com receptors, etc.). Sabem menys coses avui? Sí, i tant, moltíssimes menys. Sobretot en termes relatius. Si fa 30 anys es podien saber 1.000 coses i en sabíem 100, en sabíem moltíssimes. Ara, encara que en sabéssim 200, com que tot el que es pot saber són milions, sabem ben poca cosa. El problema, però, no és aquest. El problema és que no ens agraden les 200 coses que saben els nostres nanos, sobretot si no inclouen les 100 que nosaltres sabíem. I en això tenim i no tenim raó alhora. No la tenim perquè les nostres 100 coses eren arbitràries. Ens semblen les 100 coses que s’havien de saber, però eren arbitràries, eren una selecció amb centenars de biaixos de selecció. El problema és que les 200 que en saben ara no estan millor seleccionades. No es tracta doncs de saber o de no saber, es tracta de fer bé la tria. No té sentit tornar a aquelles 100 coses i és impossible saber-ne milions. Arribats fins aquí, jo posaria tots els esforços a fer una bona selecció, a triar molt bé totes les referències clau que sí que hem de saber per situar-nos al món, per entendre’n les seves lògiques, per després poder descodificar la resta. Si hagués de prioritzar un repte dels sistemes educatius, definitivament em quedo amb aquest.