Et trobo a faltar

Es coneixien d’abans, però aquella nit, després de les campanades, quan la festa va entrar en una fase d’eufòria col·lectiva descontrolada, va ser quan es van trobar. Quan es van conèixer de debò.Quanes van provar. Clandestinament. D’amagat. A cegues. Ambànsia. Amb presses. Acaloradament. A fora la nit gebrava les carreteres i els vidres dels cotxes on, de matinada, van pujar tota la colla en desordre, per canviar de local. Ells s’ho van fer venir bé per coincidir com per casualitat. Ell al volant, ella de copilot. Al seient de darrere, la resta estaven prou beguts per no adonar-se’n. Quan es miraven, els seus ulls espurnejaven i eren capaços d’eclipsar els llamps de llum de la discoteca. Amb l’excusa de trobar aparcament, es van quedar sols. Hi havia una gentada de por. Tothom engatat. Tret d’ells dos. Segurs que no els trobarien a faltar en una bona estona, van buscar la carretera del coll de la Botella. Van apagar els llums del Golf i la nit esquitxada d’estels va entrar dins de l’habitacle. Després d’anys d’agradar-se en silenci, per fi s’havien trobat. Sense paraules, només petons els omplien la boca. Els malucs d’ella s’havien convertit en l’epicentre d’un terratrèmol de carn que podia fer vascular l’eix terrestre i capgirar-ho tot. Els seus cors van quedar cap per avall i mai més bategarien igual: en tots els anys que havien de venir, calladament sempre van enyorar aquellanit de Cap d’Anyen què van trobar l’amor veritable embolcallat amb la felicitat d’atrevir-se a ser lliure i fer el que estava prohibit. Ella no va deixar el seu xicot. No li va dir res. Anys després s’hi va casar i han tingut dos canalles. Ho sap perquè a vegades es troben pel carrer. L’últim cop, just abans deNadal. Ell també s’ha casat i intenta ser un bon pare, però les festes se li fan molt llargues i espera amb ganes la tornada a l’escola. Iavui, justavui, rep un missatge d’ella: “Te’n recordes? Jo no ho oblidaré mai! BonCap d’Anyi feliç 2024 (seguit deduesemoticones petoneres)” Què fer? Està temptat de respondre un “i clar que me’n recordo, et trobo a faltar, t’estimo”. Però els nens apareixen al menjador, l’un plorant i l’altre cridant, s’han esbarallati el petit li ha clavat una puntada al germà. Au, ja està, feliç 2024!