Sorpresa!

Fins ara fa un any i mig, la mitja horeta de baixada a la feina me la passava escoltant un programa de France Culture que es deia Boomerang, on cada dia entrevistaven una persona relacionada amb la cultura en el sentit més ampli. Diria que dels centenars de converses que vaig sentir al llarg dels anys, tan sols coneixia un cinc per cent dels entrevistats. La meva logística familiar, a més, feia que cada dia enganxés l’entrevista dos o tres minuts després de començada, un cop ja havien presentat el convidat, de qui només coneixeria la identitat quan, un cop aparcat, busqués a Twitter qui carai havia baixat aquell matí amb mi a la feina al seient del copilot. Si a tot plegat li sumem que alguns dels entrevistats es dedicaven a coses que encara ara diria que m’interessen ben poc –alguns eren models; d’altres, dissenyadors de roba; d’altres, encara, investigaven àmbits a priori avorridíssims–, se’m fa difícil entendre per quins set sous cada dia parava atenció a aquell programa. I la resposta, en canvi, ara se’m fa més evident que mai: el que feia molt atractiu Boomerang era que tot el que hi passava m’era del tot desconegut. El contingut no estava pensat per a mi, no estava personalitzat, jo no el podia controlar i, més enllà de les coordenades concretes que emmarcaven l’espai –món de la cultura en sentit molt ampli, prioritàriament francòfon–, el contingut era força aleatori. I això, que fa vint anys ens podria haver semblat un desavantatge, ara, que escolto més ràdio en pòdcast que en directe i que, per tant, trio força què vull sentir, veig que aquell punt d’atzar era una benedicció. Tant si tria l’algoritme per nosaltres com si triem nosaltres creient que sabem editorialitzar el nostre consum d’actualitat i d’entreteniment molt millor del que realment ho fem, el cas és que la nostra dieta informativa i de consum audiovisual ha perdut força vitamines d’interès respecte a quan eren els continguts els que ens triaven a nosaltres. Triar està molt bé, sobretot per evitar els discursos únics i interessats i per buscar informació alternativa o delectar-se amb creacions independents. Però triar-ho tot sempre ens empobreix. I com que un dels meus propòsits per a aquest 2024 és millorar la meva dieta, ja tinc un primer paràmetre a introduir-li: un puntet més d’aleatorietat.