El Garcilaso

L’ha vist arribar i posar-se al final de la cua mentre ella passava els productes acompanyada de la sintonia de pips del lector del codi de barres. I al fons, esperant el seu torn, el Garcilaso. Què han passat –es pregunta mentre cobra a l’última clienta–, deu? Dotze anys? El següent client només porta vi, jabugo i formatges. Pip, pip, pip, targeta? La fila avança i el Garcilaso també. La reconeixerà? Li van posar el malnom a l’institut, jugant amb els seus cognoms –García Laso– i perquè van començar a posar-se amb ell a classe de literatura. Garcilaso de la Vega: en tanto que de rosa y azucena se muestra la color en vuestro gesto. Pobre Garcilaso. Creu que li feien bullying. Ella no s’hi va posar, però tampoc no el va ajudar. El Garcilaso de la classe: y que vuestro mirar ardiente, honesto, enciende el corazón y lo refrena. Va resultar que no necessitava que ningú el defensés: el dia que se li van botir els dallonses, va clavar una santa hòstia al tocanassos que el molestava i a partir de llavors només li feien el buit. Pip, pip, pip, efectiu? Cada cop és més a prop. Ella hi va tenir una relació estranya. S’havien intercanviat els apunts i un cop, entre les notes, va descobrir un poema per a ella y en tanto que el cabello que en la vena del oro se escogió, con vuelo presto, por el hermoso cuello blanco, enhiesto, el viento mueve, esparce y desordena. Se’l va quedar, però no li va dir res. Silenci. I ara el té a la cua de la caixa. Ella va començar als magatzems com a feina provisional, però s’hi ha quedat fins avui. En canvi, a ell totes li ponen: a vegades surt al diari, és poeta o artista. Hola què tal, li diu quan el té al davant. Però què fas, es diu a si mateixa, li hauries d’haver dit bona tarda i prou, com a tothom. Ell somriu, posa la compra en una bossa, adeu-siau, molt amable. Fa dues passes i s’atura per comprovar que no s’ha deixat res. Es gira i la mira. M’ha picat l’ullet? M’ha reconegut? Ara dubta. Aix, el Garcilaso, sospira, l’únic home que li ha escrit un poema. Quan torni a casa el treurà de la calaixera i el llegirà. Coged de vuestra alegre primavera el dulce fruto, antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre. Marchitará la rosa el viento helado, todo lo mudará la edad ligera. Piiip.