Fiscalitat i formalisme

La relativa joventut de les normes fiscals d’aplicació a Andorra, quasi inexistents fa encara uns 12 o 13 anys, obliga el professional que es vol dedicar a aquesta matèria a seguir una formació accelerada, per poder respondre les nombroses preguntes que li traslladen els clients. De la mateixa manera, les empreses es veuen compel·lides a complir amb aquestes noves regles que, a vegades, els semblen sobredimensionades, en relació amb l’activitat que desenvolupa efectivament. Aquesta constatació evidencia que sempre és difícil voler adaptar, per no dir copiar, unes legislacions provenint dels països veïns, sense tenir en compte les especificitats d’un petit país, amb una economia productiva que difícilment es pot comparar amb la d’un estat potent, amb totes les complexitats i oportunitats que això comporta.

Aquestes circumstàncies es veuen agreujades pel fet que els nostres tribunals encara han dictat poques decisions en aquest àmbit. Segurament, d’aquí a uns anys, la situació serà diferent i els dubtes que encara existeixen aniran desapareixent, amb la col·laboració de la nostra administració tributària, mitjançant les consultes vinculants que difon.

Mentrestant, una ajuda immillorable consisteix en l’estudi de la jurisprudència dels tribunals, espanyols o francesos. Certament, alguns diran que és un exercici enrevessat. Ara bé, en part, s’equivoquen. En efecte, aquesta recerca reserva algunes sorpreses. Així, fa pocs mesos, la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha donat la raó a un advocat, al contrari de l’opinió de l’administració tributària, en relació amb una deducció fiscal per un import de 223,14 euros, corresponent a l’adquisició de dues corbates, accessori que té una tendència a desaparèixer dels guarda-robes de molts de nosaltres. La motivació de la decisió es força interessant. Aquest alt tribunal considera, en efecte, que la tradicional corbata constitueix un complement quasi indispensable del formalisme que es reconeix a l’activitat professional d’advocat. Sols queda, doncs, a esperar que aquest formalisme no se cenyeixi únicament a aquesta peça de vestir i que s’estengui a l’exercici de la professió en tots els àmbits.