Dades interessades

Ha passat més o menys sempre, però ara són més efectius. Hi ha, podríem dir-ne, un caldo de cultiu més propici. Parlo dels discursos pretesament científics, que semblen científics, però que no són més que pura ideologia disfressada. N’hi ha hagut sempre, deia, especialment en àmbits que s’hi posaven especialment de cara, com els de l’economia, la psicologia o la pedagogia. Un grup amb uns interessos molt concrets, i amb prou força per impulsar-los, disfressava la seva ideologia (o la seva cartera de serveis) de ciència, deia que aquell escenari (un entre molts de possibles) era inevitable o que aquella recepta (innòcua) era meravellosa. I si la disfressa que construïen era potent i aconseguien que molta gent la repetís durant prou temps al lloc on tocava, bingo!, la idea anava calant, la seva ideologia mutava en paraula de Déu i els governants d’aquí i d’allà els compraven les idees i començaven a aplicar-les a tort i a dret de manera acrítica, mentre molta gent repetia el mantra d’aquella veritat indiscutible que, de fet, no era més que una opinió interessada. Segurament no colaven el gol a tothom, però sí a qui els interessava, que són els qui els havien de contractar.

Ara, això que passava amb grans grups d’interessos, ens passa cada cop més en el pla individual. No es podia saber... En aquest món on molts s’han acabat creient que són la seva pròpia marca i es publiciten tot el dia aquí i allà com a gurus d’allò o d’allò altre, ens trobem que gent que té unes determinades opinions o idees polítiques o econòmiques ens les venen com a paraula de Déu. I funciona! Perquè les disfressen de ciència (donen un parell de dades i citen alguna publicació en anglès que ningú no es llegirà), perquè les difonen per xarxes socials (on satisfan els que ja pensaven com ells, que queden tot cofois de trobar un pretès expert que els dona la raó) i perquè es presenten com a persones normals que no responen a cap interès particular. I al públic ens encanta. Algú que diu les coses com toquen! Aquest sí que en sap! Algú que s’atreveix a dir-ho! Les dades que ningú més t’ensenyarà! El funcionament, doncs, és el de sempre, però adaptat als temps actuals. L’efecte, en canvi, sí que és idèntic: ens continuen venent opinions interessades com a veritats. I se’n surten tan bé com sempre.