La discreció en públic

La discreció ha experimentat canvis significatius amb l’aparició dels mòbils. Abans del seu adveniment, la privadesa i la discreció en l’espai públic es basaven principalment en l’ús de les converses i interaccions personals.

Amb l’arribada dels smartphones, les barreres entre el privat i el públic han esdevingut més difuses. La gent pot mantenir converses personals, trucar als seus amics o familiars i, fins i tot, compartir detalls íntims en l’espai públic, sense ser conscients de l’audiència que els envolta, com ara en sales d’espera o consultoris mèdics. La indiscreció fa que aquesta informació sigui accessible a persones que abans no tindrien accés als detalls de la vida privada dels altres.

Les persones, immerses en les seves converses telefòniques, actuen com si estiguessin sols a casa seva o al seu despatx, sense adonar-se de la presència de l’altra gent amb qui comparteixen l’espai.

Actuen com si estiguessin en la seva pròpia bombolla, oblidant-se de l’impacte que les seves paraules pot tenir en els altres que els escolten. Les seves converses, sovint amb un volum més alt del necessari, revelen secrets, detalls de relacions i fins i tot qüestions mèdiques delicades.

Aquesta manca de discreció en la conversa telefònica pot semblar una anomalia en els temps moderns, en què la tecnologia hauria de ser l’eina que afavoreix la comunicació conscient. Però, al contrari, es converteix en un record constant de com les barreres entre el privat i el públic es dilueixen en la societat actual.

Per això, avui dia és crucial recordar la importància d’obrar amb discreció. Les persones han de ser més conscients del seu entorn i entendre que la privadesa en espais públics continua sent una qüestió rellevant.

Ara més que mai, les converses telefòniques han de ser tractades amb respecte i consideració pels altres. Una actitud més conscient i reservada pot evitar que les vides privades es converteixin en espectacles involuntaris per a aquells que simplement comparteixen un espai públic. Abans de revelar cap detall, cal recordar-los que la gent que els envolta no són els actors secundaris del seu guió vital. Altrament, tocarà dir als més impertinents: “Eh! Me la sua el que dius!”.