Els treballadors fronterers

El col·lectiu integrat pels treballadors fronterers és rellevant, tant des del punt de vista econòmic com social i humà. Són persones amb una doble vinculació nacional, ja que resideixen en un estat i treballen en un altre, a diferència dels migrants, que resideixen i treballen en un país que no és el seu. L’economia andorrana fa temps que es beneficia de l’aportació del treball dels fronterers, fenomen que no és exclusiu del nostre país. Suïssa en constitueix l’exemple més destacat d’Europa occidental: l’any 2023 comptava amb 400.000 fronterers, equivalents al 13% de les persones ocupades a la Confederació Helvètica. Més de la meitat d’aquests treballadors eren francesos, seguits dels italians i alemanys, en proporció inferior.

Actualment, Andorra té registrats 1.717 treballadors fronterers, que representen el 3,3% de la població ocupada. El seu volum s’ha vist reduït en 600 persones des de l’any 2007, quan se’n registraven 2.318. Pel que fa al seu perfil, el 90% són espanyols, el 4% portuguesos, el 2% francesos i la resta procedeix d’altres nacionalitats. Quant a l’estructura per edats, la gran majoria se situa entre els 40-59 anys (59%), seguits dels de 26-39 anys (24%). En referència a la durada del permís, el 45% treballa fa menys de cinc anys, mentre que el 39% supera els quinze.

La major part dels fronterers d’Andorra resideixen a l’Alt Urgell, sobretot a la Seu. Les relacions històriques amb aquesta comarca, condicionades per la geografia, han propiciat unes circumstàncies que no es donen a la frontera amb França.

La complementarietat entre ambdós espais geogràfics ha estat una estratègia intel·ligent que ha beneficiat tant Andorra com l’Alt Urgell i n’ha propiciat el desenvolupament. És habitual que la feina dels que porten més temps es desenvolupi en l’administració i el sector financer, amb un grau d’integració evident en la societat andorrana.

Algunes veus auguren que, amb l’acord d’associació, es modificarà tant l’estructura com el volum dels treballadors fronterers, i provocarà desequilibris a l’Alt Urgell i problemes de mobilitat a l’N-145. Desplaçar treballadors a fora per continuar amb l’especulació immobiliària que impossibilita l’accés a l’habitatge de bona part de la població, no és el model més engrescador pel futur del país.