Paraula i realitat

Crec que la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el dia 3 de desembre, va causar el miracle del consens i d’iniciar el tràmit parlamentari per eliminar, per fi, el terme disminuït de l’art. 49 de la Constitució espanyola. La setmana passada, en un ple monogràfic al Congrés dels Diputats i fruit del pacte de Nadal entre PSOE i PP–probablement el seu únic pacte d’aquesta legislatura– el Congrés ha aprovat la reforma d’aquest article. El terme disminuït s’ha substituït per l’expressió persones amb discapacitat. Feia 20 anys que els col·lectius afectats lluitaven per aquest canvi. El Senat ara mateix rematarà l’acord, ja que la tramitació parlamentària s’ha gestionat per la via d’urgència, sense passar per la fase de ponència i comissió, pel tabú i la por atàvica de tocar la Constitució en els seus ja 45 anys. Finalment, però, s’ha fet justícia. Les paraules, una vegada més, fan acceptable la realitat i fan visible que som iguals i som diversitat. En carn pròpia he viscut l’evolució de les paraules delicades: mongòlic, subnormal, deficient mental, retardat, disminuït i, avui, persona amb síndrome de Down. Amb el temps hem fet ús de la paraula més adient, la que hem cregut que no feria. Ma mare, que tenia una concepció màgica de la llengua, evitava la realitat incòmoda del seu net esquivant-ne l’esment. La discapacitat ja no és avui un tabú lingüístic i no ha de ser un tabú social. En aquest sentit, la reforma de l’art. 49 té un segon apartat de molt pes en les polítiques públiques. Pel que sé, el nou article 49 establirà:

“1. Las personas con discapacidad ejercen los derechos previstos en este Título en condiciones de libertad e igualdad reales y efectivas. Se regulará por ley la protección especial que sea necesaria para dicho ejercicio.”

“2. Los poderes públicos impulsarán las políticas que garanticen la plena autonomía personal y la inclusión social de las personas con discapacidad, en entornos universalmente accessibles. Asimismo, fomentarán la participación de sus organizaciones, en los términos que la ley establezca. Se atenderán particularmente las necesidades específicas de las mujeres y los menores con discapacidad.”

Dignitat i estima.