Comprensió lectora

La digitalització avança en una única direcció i fa que les eines digitals estiguin cada cop més presents a les nostres vides.

Des de l’estiu passat el sistema d’ensenyament suec ha entrat en un procés de canvi d’estratègia educativa, i ha començat a desfer aquest camí de digitalització traient les pantalles de les aules.

Un estudi de la European Association for Research on Learning and Instruction suggereix que l’ús de les tauletes a les aules també altera la memòria i la comprensió lectora, i afavoreix la distracció dels alumnes, especialment d’aquells amb dificultats d’atenció.

Un dels arguments que justifiquen els detractors s’ha basat en la caiguda en la puntuació obtinguda pels alumnes suecs en l’últim Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora. Refereixen que la lectura a través d’eines digitals empitjora la comprensió i lectura dels nens i joves.

Recentment, també la UNESCO, sense fer una menció explícita a Suècia, cridava a un ús apropiat de la tecnologia, sobretot en nens i joves.

I, per altra banda, molts defensen que la digitalització a les aules no ha de ser negativa, sinó que pot arribar a ser fantàsticament bona per als estudiants, però cal fer-la servir amb sensatesa.

I des d’aleshores el debat es troba obert, amb posicions favorables i contràries a la mesura.

L’Institut Karolinska de Suècia, en un comunicat sobre l’estratègia nacional de digitalització en l’educació, considera que és important tornar a adquirir els coneixements a través de llibres guiats pels mestres per afavorir la comprensió i el raonament.

La comprensió lectora és fonamental i es potencia i desenvolupa realment llegint i escrivint. Les pantalles no poden substituir la lectoescriptura perquè el que s’acaba provocant és una generació amb una comprensió lectora cada cop més pobra. I el que podem observar és que aquest empitjorament arriba fins a la universitat.

Aquest fet ens obliga a detectar i implantar totes aquelles mesures a curt, mitjà i llarg termini necessari en els diferents nivells educatius per revertir aquesta situació.

Per tant, el debat ha d’anar més enllà de ponderar els pros i les contres en la introducció de noves tecnologies a l’ensenyament. Es tracta de tenir clar quines funcions ha de complir la tecnologia en el procés educatiu i ser coneixedors de les seves limitacions.