Soc de pagès

Entre tantes altres coses que no m’agraden, la paraula agricultor em disgusta fora mesura. Què se n’ha fet del pagès de tota la vida? D’aquell “soc de pagès” que els de poble esgrimíem davant dels de ciutat orgullosos de ser qui érem quan ells ens menystenien pronunciant el mot amb aquell to de suficiència amb què ens volien ofendre? I del fangador que cantava en Verdaguer? He llegit que demà (escric en dilluns, sempre us ho he de recordar) “els agricultors bloquejaran l’accés a Andorra” (aquí no interessa gens si tallaran qualsevol altra carretera de l’Estat espanyol) i es veu que molts andorrans ja estan a punt de pujar al cap de casa a buscar l’escopeta, la que no van treure amb el bloqueig dels pagesos de l’Estat francès. Sigui com sigui, alguns amenacen de no tornar a baixar mai més al mercat de la Seu perquè el pagesam s’hagi de posar els cogombres allà on els càpiguen (sense pensar que, si no és per això, ja em direu quina és la utilitat dels cogombres!) tot recordant als alt-urgellencs que amb la Guerra Civil van poder burlar el franquisme a través del matrimoni amb algun potanegra, és a dir, fent-se andorrans de bragueta (quina manera de barrejar els naps amb les cols i com em molesta que Déu doni faves a qui no té queixals!). Hi ha qui diu que els temps han canviat, però els cervells no; espero que s’hi emmiralli. A mi, tot plegat m’ha fet obrir uns ulls com unes taronges pensant que, com que qui no té un all té una ceba i tots volen remenar les cireres, al final partiran peres després d’haver estat pesant figues una bona temporada. També he de dir que he recordat aquella guerra de l’enciam que cantava La Trinca i ja m’imagino demà, entre la Farga de Moles i el túnel del Bordar, una colla d’agricultors més eixerits que un pèsol però amb els pebrots plens damunt dels tractors, un rere l’altre a pas de puça i, amb la sonsònia dels motors i el clàxon dels qui faran cua, que també en tindran les pilotes a vessar, cantant allò de “d’albercocs, peres llimoneres, / faves i pèsols, cols i melons...”. Jo, avisada de fa dies, he baixat a la Seu avui i ho seguiré de casa estant, fent-m’hi un bon fart de riure i manifestant el meu suport a aquells que se senten maltractats (com sempre). A mi, ja m’entendreu: ni poeta ni fangadora soc.