A correcuita

El pressupost és la llei més important de l’any. Aquella que marca les prioritats del Govern, en què es gasten els diners. I la llei més important de l’any, per lògica, s’hauria de treballar amb calma i dedicació, mirant-nos bé les partides i escoltant una a una les propostes formulades per cada força parlamentària, oi? Doncs no. Tres tardes són les que s’han dedicat al pressupost.

La majoria pensa que no cal dedicar-hi més temps perquè el seu vot, per sistema, és el no a les esmenes de l’oposició. Sense anàlisi. Això sí, ells a correcuita abans d’acabar la sessió poden presentar-ne una a la comissió per condonar el deute de les pensions d’invalidesa del grup I de la CASS.

Hem hagut de reobrir el projecte de llei dues vegades. Per error, una de les esmenes s’ha de tornar a treballar amb l’acord de tots els grups parlamentaris i del conseller general no adscrit. Una esmena que nosaltres vàrem votar en contra perquè no es volia augmentar la pensió a tothom, no es volia donar a aquells que malgrat haver treballat a Andorra tota la vida ara ja no són aquí. Un article de la llei discriminatori i que no compleix un tractat internacional.

I habitatge? Més negativa. No s’ha aprovat cap de les nostres esmenes ni reserves d’esmena... Després parlen de consens i de voler resoldre el principal problema del país entre tots plegats. No només això, sinó que també hem de veure com, anys després de fer propostes des del grup parlamentari i que se’ns tombin, el Govern i la majoria les exposin ara com a solucions. I com a clar exemple tenim el fons de reserva de jubilació de la CASS en immobles. Proposta dels socialdemòcrates el 2019. Ens van dir de tot. Ara Govern ho porta al pressupost. Bravo.

Hem proposat augmentar les ajudes de serveis socials i sociosanitaris: no.

Hem proposat augmentar les ajudes a l’habitatge: no.

Hem proposat millorar les prestacions familiars i de discapacitat: no.

S’han negat a incloure i treballar polítiques socials en aquest pressupost.

I és per això que hem votat en contra del pressupost. Perquè a correcuita i fent pegats no es pot legislar. Les presses no són bones i aquest n’és un clar exemple.

*Pere Baró, President del PS