'Tsundoku' andorrà

A qui no li ha passat algun cop que la pila de llibres pendents de llegir ha crescut sense parar? Fa temps que, a casa, per pura convivència, vaig deixar d’apilar els llibres i vaig destinar una lleixa de la llibreria per a les lectures pendents. Amb el temps, la lleixa ha crescut i ara són en dues, les poselles on esperen els títols nous. Després d’haver-los llegit, passen a ocupar el seu lloc fix, per ordre alfabètic i gènere, en alguna de les llibreries del menjador o del despatx. Dec tenir prop d’un centenar de llibres pendents i, tot i això, soc incapaç de no continuar comprant nous volums. Tsundoku és la paraula japonesa per explicar aquest acte que pot semblar absurd, però que a molts ens passa: el fet de continuar acumulant llibres per llegir malgrat que ja en tenim una pila. Jo persisteixo a acumular llibres o bé perquè me’n recomanen, perquè me’n regalen o perquè no puc passar per una llibreria sense fer gasto. O perquè, com ara, hi ha una allau de novetats d’autors locals que vull llegir. A vegades, per algun estrany i encara més incomprensible complex d’inferioritat, tendim a confondre l’etiqueta d’autors locals amb una cosa menor o de poca qualitat i en el nostre cas no és, en absolut, així. Títols recents que llegiré (espero) d’aquí a Sant Jordi: Tercer origen d’Albert Villaró (reminiscències del Mecanoscrit del segon origen, però al Pirineu i amb un virus pitjor que el de la Covid); Torno en set dies de Mariona Bessa (és possible desconnectaravuide les xarxes i del món?); Les estrelles de Lilith de Laura Casanovas (una noia de Barcelona arriba a Andorra amb quinze anys i...); Neu a la porta/Ull de gat, ull de bou de Teresa Colom (la continuació del monumental cicle Temps obert de Pedrolo); Vots de sang de Ludmilla Lacueva (una nova aventura del comissari Llop); Scherzo d’Itàlia de Joan Ganyet (homenatge fotogràfic a l’humanisme i la creativitat dels italians); Cossos estranys, d’Eva Arasa (relats poderosos a la vista, surt al març); Traces de la Segona Guerra Mundial a Andorra de Claude Benet (històries del pas per Andorra en temps de guerra); i Maleta paraigua bolic, el nou poemari d’Antoni Caus. Potser no arribaré a temps per llegir-los tots abans de Sant Jordi. Em sembla que faré un Tsundoku andorrà.