Política

Fa set dies ens vam fixar en com la marea de fons de l’antipolítica havia fet impossible abordar els problemes lligats al sector primari d’una manera mínimament útil per al conjunt de la societat. Mirem de fer l’exercici, aquesta setmana, d’abordar la situació oblidant que la política, en sentit ampli, ha esdevingut un femer i evitant, fins i tot, l’ús de la paraula política. Com ho enfocaríeu? D’entrada, sembla força raonable acceptar la premissa que una societat en què els pagesos van a pèrdues i la gran distribució acumula rècords de beneficis és una societat malalta. Suïcida. Posaria la mà al foc, de fet, que si ens deixéssim estar de bàndols i d’altres punyetes ens posaríem fàcilment d’acord en dues coses: en els problemes que té l’agricultura i la ramaderia i en la importància de garantir la pervivència d’un sector que no només ens alimenta sinó que també s’encarrega de la gestió d’una bona part del territori dels nostres països. Fins aquí els acords. Perquè després vindrien les discrepàncies. Inevitables discrepàncies i benvolgudes discrepàncies. Perquè així com els problemes dels pagesos i ramaders són reals i difícilment discutibles, les seves propostes de solució no tenen per què ser encertades i poden ser discutides, només faltaria. Perquè són un dels actors, una de les parts, i la seva visió de la situació és esbiaixada i interessada. Perquè obvien els problemes interrelacionats al problema que els incumbeix. I perquè no són especialistes a trobar solucions a problemes complexos que els superen a ells i a tots els que ens ho mirem des d’un sol bàndol. I això no és una falta de respecte. Això no és ignorar-los. Resoldre els seus problemes no vol dir fer-los cas en tot. Vol dir resoldre els seus problemes encara que no sigui amb les solucions que ells plantegen. Perquè potser, per agafar un sol exemple, no hem de reduir els esforços contra el canvi climàtic per ajudar la pagesia, sinó que hem de millorar (i molt!) les condicions de la pagesia al mateix temps que lluitem contra el canvi climàtic. D’això va la política: d’explorar els grisos, de dir sí a això i no a allò altre, d’eixamplar horitzons, de resoldre situacions complexes fent possible alhora el que als bàndols els sembla incompatible. D’això va la política. I si deixem de desprestigiar-la i ens posem a exercir-la?