Reequilibri necessari

A principis de mes la diputada francesa Marine Le Pen va mostrar la seva “preocupació” per l’aprovació de la Llei del català a Andorra, que pretén, amb gran encert, vincular renovacions de residència al domini de l’idioma del nostre país. És legítim que un Estat sobirà, com és Andorra, pugui legislar aquest extrem i assegurar la integració de la població no nacional al país i la seva cultura, dins la qual s’inclou l’idioma.

Tanmateix, Le Pen esmenta a la seva pregunta “le risque de recul de la langue française” a Andorra i aquest punt en concret sí mereixeria una anàlisi, i no perquè a Andorra demanem que els residents demostrin un mínim nivell de català, sinó perquè és cert que a les darreres dades de l’informe sobre Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra del 2022 hi ha hagut una lleugera davallada en la comprensió i expressió oral de la llengua francesa d’ençà del 2018. Les dades són ben clares: el domini de la llengua francesa és més marcat en la franja que va dels 15 als 25 anys, bona part dels quals està cursant estudis. És en aquestes noves generacions de ciutadans que podem corregir la davallada, o agreujar-la si no es prenen mesures.

I és precisament a les escoles on major impuls es pot donar al coneixement de la llengua i cultura franceses. Ampliar matèries impartides en francès al sistema andorrà, o facilitar que els alumnes del sistema espanyol puguin estudiar tant l’anglès com el francès sense haver d’elegir poden ser mesures que facilitin l’aprenentatge d’un idioma parlat per més de 321 milions de persones arreu.

Però l’idioma no és l’únic àmbit on podem continuar establint bons lligams amb França. L’equilibri històric entre la influència francesa i espanyola a Andorra ha estat un dels nostres garants de sobirania i independència al llarg dels temps i la preservació del mateix ha de ser prioritària. La cooperació en àmbits com la cultura, l’economia, el turisme o les infraestructures, àmbits que redunden en benefici de les poblacions d’ambdós països, ha de poder servir, també, per apuntalar i reforçar els històrics lligams que fan de França un dels més sòlids aliats que té Andorra en l’àmbit europeu i internacional.