Així es va decidir

Quan fèiem la Constitució de 1993, en aquella taula tripartida i, a la vegada, de geometria variable, la idea d’Europa ja enquadrava el debat. Recordo que vaig escriure, com una impossible nina russa, tres articles al diari Segre els últims dies del 1990: Andorra dins d’Andorra, Andorra dins d’Europa i Europa dins d’Andorra. Fa temps que penso que n’he de fer una segona versió, acabant amb “Europa dins d’Europa”, pel perill que es quedi sense contingut amb tantes “Europes” dels europeus. Sempre m’he mogut dins d’aquesta nina russa. Europa em ve dels grecs, del seu rapte i de la boda amb Zeus a Creta, quan ja des dels orígens els grecs es van voler diferenciar dels perses. Posem-hi després el dret romà i el cristianisme, passant pel “Gran Carlemany mon pare” i la Il·lustració, i arribem al Tractat de Lisboa (2007), en què per primera vegada es fa referència a “l’herència cultural, religiosa i humanista d’Europa”. Res se n’havia dit mai en els seus tractats fundacionals!

Tony Judt i Edgar Morin han escrit que, en relació amb Europa, el concepte, la idea, la història han anat sempre al davant de la geografia. Quan a la meitat del segle passat es crea la CEE, Europa es va reinterpretant des del present i cada generació la va reescrivint. L’homologació amb Europa empeny la modernització d’Espanya i, també, la d’Andorra. Tot i no tenir un passat compartit, ens uneix també el desig d’aconseguir la unitat política del continent. En aquest sentit, Europa és una idea, una construcció intel·lectual. Per aquesta raó la meva generació, avui, ja no és conscient de ser europeu, ho tenim plenament assumit. No ho tinc tan clar de les noves generacions, més afins a les sobiranies nacionals, en aquests últims anys de desafecció i dubtes en el projecte europeu. De crisis, sí: financera i econòmica, migratòria, climàtica, cultural, d’invasió i ocupació d’Ucraïna i de Palestina, d’impotència... Algun dia caldrà escriure la història de l’europeisme andorrà.

Febrer de 2024. El nostre acord d’associació amb la UE l’hem de baixar del núvol, el protocol marc, els documents i annexos treure’ls dels ordinadors de sobretaula i passar-los, votant, pel disc dur de damunt de les nostres espatlles. Així es va decidir.