Focus mental

S’ha posat a la cua i ha estat l’última només uns segons. De seguida dues parelles se li han posat darrere i l’han saludat amb un cop de cap i un mig somriure. Estan massa a prop per al seu gust. Però no diu res. Agafa aire, respira i es repeteix a si mateixa un no hi pensis, no t’hi fixis, no passa res. Cada cop hi ha més gent i ella nota que li augmenta el ritme cardíac, té el coll en tensió i la mà escanyant el mòbil mentre s’anuncia una petita i coneguda sensació d’asfíxia que abans era el preàmbul d’un atac d’angoixa. Però ara ha millorat. No hi pensis, no t’hi fixis, es repeteix mentalment quan s’adona que davant seu hi ha gent que estava guardant tanda a la fila a tota una colla d’amics i amigues. Alegries, petons, abraçades. Tot molt bonic, però ara hi ha més gent i potser es quedarà sense lloc. Impossible no enfadar-se. Nota com se li boteixen les temples. Ha començat a suar. Un dels terapeutes (no recorda quin) va dir-li que si notava que començava a obsessionar-se amb alguna cosa, havia de canviar el focus mental. Ho ha estat practicant. Has millorat, Canòlich, aquesta vegada no passarà res, pensa. Fa temps que està treballant aquesta mena d’angoixa. Agafa aire, però no pot evitar bufar quan els de darrere se li atansen massa. També la molesta que les noies de davant parlin tan alt. I aquell paio del mòbil per què no avança? Té espai de sobres, mastega. En canvi, ella se sent atrapada al mig de la cua. I això que últimament s’està exposant a aquestes situacions més sovint del que voldria, seguint els consells d’un altre terapeuta (tampoc no recorda quin, però està segura que no és el mateix o la mateixa que li va dir allò del focus mental). T’has d’habituar a aquestes situacions, li va dir. Per això ha fet cua a les escudellades sense gana. Ha fet cua a les rebaixes sense necessitar res. A vegades s’ha posat a cues sense saber què s’hi donava al final. Perquè encara no ha aconseguit arribar al final. Avui tampoc. Quan ja no pot respirar surt de la fila. Truca a la mare, que avui li feia de cangur: no mama, no he pogut entrar a la conferència de la Doctora Vitamina. No ha estat l’única. La Canòlich no està sola: un de cada cinc patirem en algun moment de la nostra vida un trastorn mental. Focus i vitamines.