Formes exquisides

Les bones maneres semblen haver-se perdut en el laberint de les nostres interaccions socials contemporànies. És com si la cortesia hagués estat relegada a un racó empolsegat de la història, mentre que l’arrogància i la falta de respecte han ocupat el centre de l’escenari. Però, és aquest el camí que volem seguir? Ens conformem amb una societat on els crits substitueixen el diàleg i la grosseria és la norma? Com deia Nelson Mandela, “l’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”. Aquesta afirmació ressona com una campana que ens recorda la importància de cultivar la nostra educació, no només en els àmbits acadèmics, sinó també en les nostres relacions personals i socials. Saber comportar-se amb cortesia i parlar amb respecte no només és una qüestió de protocol, sinó una demostració de civisme i empatia envers els altres. “Les maneres fan l’home”, va dir William Horman, director d’Eton, el prestigiós col·legi anglès. Aquesta frase ens recorda que el capteniment amb què ens comportem i parlem reflecteix la nostra verdadera naturalesa. Unes maneres refinades no només ens fan més agradables als ulls dels altres, sinó que també ens ajuden a forjar relacions més saludables i duradores. A més, la cortesia i l’etiqueta són el que ens impedeixen caure en la salvatgia. No obstant això, en la nostra era digital sembla que aquestes idees han quedat oblidades. Amb la proliferació de les xarxes socials i la seva cultura de l’instantani, sovint es privilegia la immediatesa sobre la reflexió i la contundència sobre la delicadesa. I és en aquest context que algunes figures públiques, com un famós youtuber resident a Andorra, fan servir un llenguatge ofensiu i despectiu, fins i tot davant de qüestions delicades com la situació de l’àvia que diu que viu a un edifici de la seva propietat. Això ens porta a reflexionar sobre el valor de les paraules i els actes. És cert que la llibertat d’expressió és un dret fonamental, però també comporta una responsabilitat. Les nostres paraules tenen el poder de fer mal o de sanar, de dividir o d’unir. És per això que és essencial recordar que, malgrat les diferències d’opinió, sempre hem de tractar els altres amb respecte i consideració. Tal com va assenyalar Mandela, l’educació és una eina poderosa per a la transformació social. Per tant, en lloc de sucumbir a la temptació de l’incivisme i la desconsideració, hauríem de treballar per fomentar una cultura de la cortesia i el respecte mutu. Aquesta és la clau per construir una societat més justa, harmoniosa i empàtica per a tothom.