Habitatge i població

Un estudi de Caixabank destaca la relació directa entre l’auge demogràfic, experimentat darrerament per Espanya, i l’encariment de l’habitatge. També remarca que la situació espanyola es dona en altres economies avançades i que, per revertir la situació, cal actuar en diversos fronts, especialment a l’hora d’augmentar la dotació pressupostària en política de vivenda. A Andorra, amb un comportament similar a l’espanyol, els preus també han anat paral·lels a l’increment de població, provocant un desequilibri entre oferta i demanda. L’arribada d’estrangers ha fet pujar el preu de venda dels pisos que, segons el departament d’Estadística, ha passat de 2.187 euros el metre quadrat l’any 2018 a 3.599 el 2023, amb el valor més elevat a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, les parròquies més poblades. En aquest quinquenni, els permisos de residència i treball, vinculats a les necessitats del mercat laboral, han experimentat un increment de més de 4.400 persones, mentre que els de residència, associats habitualment a la inversió estrangera en immobiliari de luxe, han superat els 1.300 efectius.

Tot plegat ha provocat un augment de la demanda i dels preus de l’habitatge que impossibiliten l’accés a una llar digna a bona part de la població treballadora. La reactivació del sector immobiliari és una mostra que les grans operacions de compravenda continuen endavant. Una enquesta, realitzada per l’ARI fa tres mesos, a 750 persones escollides aleatòriament, indica que dos de cada tres enquestats consideren que l’elevat preu de l’habitatge i la manca d’oferta són el principal problema del país, seguit dels salaris insuficients.

Potser ja ha arribat el moment que l’Institut de l’habitatge, després d’un temps de funcionament, doni a conèixer les dades de la situació real del sector al país, que facilitaria un millor coneixement de la realitat de cara a planificar una legislació adequada i col·laboraria a calmar el neguit social. La nova llei publicada al BOPA la darrera setmana, després d’una moratòria transitòria, té com a finalitat regular un nou impost sobre la inversió estrangera immobiliària. Malauradament, tot fa pensar que la sortida de la crisi de l’habitatge encara es farà esperar. El problema no són els estrangers, sinó la llei que permet l’especulació.