Kant 300

Les universitats i escoles de filosofia d’Alemanya ja programen actes i efemèrides en ocasió del tercer centenari del naixement d’Immanuel Kant (1724-1804). Ortega y Gasset, en el centenari del 1924, ja ens advertí que ni Plató ni Kant, els dos més grans filòsofs de la història, crearen una filosofia. Eren solament “preparació i propedèutica”, pensament obert, previ i preparatori a la filosofia. Sempre m’ha fet pensar.

Kant, un gran pensador, un clàssic, en aquells anys que s’estudiava filosofia abans de canviar els continguts per les competències. La Universitat de Bonn li dedicarà, al setembre, un congrés internacional i, ara, a la Bundeskunsthalleja tenen una àmplia exposició de la seva obra. Presenta Kant a un públic jove amb les seves contribucions pioneres a l’epistemologia, a l’ètica, a l’emancipació i al dret internacional. Una presentació que gira a l’entorn de les quatre grans preguntes kantianes: Què puc saber? Què puc esperar? Què he de fer? Què és l’home? A la Universitat de Frankfurt Marcus Willaschek acaba de presentar una nova biografia de Kant, La revolució del pensament, amb aportacions noves sobre la seva vida, especialment de la “dècada del silenci” fins que, el 1781, publica la Crítica de la raó pura. Una biografia que desfà llegendes com aquella: “Són les 5, passa Kant”, que deien els veïns de Königsberg per saber el temps del dia. Tot i així, un home metòdic, de rutina diària molt regular, misogin, gran jugador de pòquer, pietista i bon prussià. Home profund, extremament precís i molt imaginatiu, amb intel·ligents reflexions sobre la guerra i la pau, fins al punt que l’obra La pau perpètua (1795) és el primer esborrany d’una Societat de Nacions. Simpatitzant de la revolució americana i de la francesa, per ser realitzacions de l’ideal de la llibertat política. A les primeres pàgines de Què és la Il·lustració? (1784) ja contesta que “és la sortida de l’home d’un estat de minoria d’edat”. Aquell famós i permanent adagi, que recull d’Horaci: “Sapere aude”, “atreveix-te a saber”, “atreveix-te a pensar”. O “tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment”, “pensa per tu mateix”, “serveix-te de la pròpia raó”, com també escriu Kant.