'Tercer origen'

He d’escriure, però en realitat vull llegir. Aquesta tarda en què el gebre emblanquina la finestra i la neu aquieta el paisatge i fa callar la remor del fons de vall, he d’escriure aquest article quan el que voldria és seure a la butaca i acabar el llibre que estic llegint. Me’n queda poc. Me l’hauria cruspit en un parell de tardes, però he tingut moltes interrupcions, entre les quals, la darrera, aquesta columna. Aquest cop la dita és a l’inrevés i és l’escriure el que em fa perdre el llegir. És una novel·la prou curta: 200 pàgines de no res. I sí, ja sé que hi ha qui coincideix amb la mare del Monzó, que temia que el fill acabaria idiota amb tantes novel·les. Doncs jo soc d’aquests, no em canviareu ara. I es tracta d’una novel·la que em connecta amb la meva joventut i les lectures primeres. Tercer origen, de l’Albert Villaró, vol ser un homenatge al Mecanoscrit del segon origen, però és molt més que això. D’entrada, perquè malgrat que està publicada en una col·lecció juvenil, quan la literatura és realment bona no li calen les etiquetes i classificar-la com a juvenil és una simplificació gairebé insultant. Segur que als adolescents els agradarà, no en tinc cap dubte. Però també m’agrada a mi, que fa més de vint anys que tinc vint anys. Els joves llegeixen des d’una perspectiva, un viscut i una experiència lectora diferent de la meva i, en canvi, i aquí està el mèrit, tots ens retrobem als capítols de la novel·la, capítols breus i escrits des del punt de vista de la protagonista, una joveneta de Sabadell que seguint els seus pares s’instal·la a Llobarca, poblet imaginari situat a l’obaga dels cims de l’Alt Pirineu, poc abans que una pandèmia mundial aturi el món del 2027. El jovent s’identificarà amb la protagonista. Jo, en canvi, em reconec en els seus pares, en els veïns que reben amb somriure sorneguer els neorurals i, sobretot, amb les referències, la diversitat de tipologies textuals i els jocs literaris que esquitxen subtilment les pàgines de Tercer origen i on es reconeixen els recursos característics de Villaró. Què més puc dir en els 150 caràcters que em queden? Pares, profes, llegiu Tercer origen, regaleu-la als fills, proposeu-la com a lectura. Voldran més novel·les com aquesta. I no es tornaran idiotes. Paraula.