Futur constitucional

Demà, doncs, 14 de març. Festa de la Constitució. Ja han passat 31 anys des del dia que es va aconseguir construir una estructura institucional moderna i adaptada a les necessitats del país. Aquells que han viscut aquest període saben i recorden que no era fàcil. El pes de la història llastrava el concepte de sobirania popular que havia d’imperar en el futur. Totes les parts involucrades van haver de fer els màxims esforços per aconseguir un consens, malgrat la desconfiança atàvica que aleshores era patent. Però, tot i aquestes greus dificultats, el resultat ha estat òptim. Prova n’és que fins fa poc ningú demanava que s’aportessin modificacions a aquesta Carta Magna, que ha fet d’Andorra un estat de dret reconegut internacionalment.

Avui, sembla que el panorama podria canviar. D’una part, a conseqüència d’unes legítimes peticions que foren l’objecte, fa 31 anys, de discussions i negociacions tensades i que es van resoldre per una formulació que satisfeia, en aquell moment, tots els intervinents, però que no era del tot unívoca. S’obre ara, doncs, una nova etapa que hauria de portar a resoldre, i no és fàcil, aquesta temàtica, sense posar en perill un equilibri institucional, sempre fràgil. Alguns diran que cal trobar la quadratura del cercle, exercici que fins ara ningú ha sabut resoldre. Ara bé, el cert és que no es poden obviar aquestes reivindicacions que afecten el dret a la vida i a la llibertat de les dones, i s’hi haurà de donar resposta.

D’altra part, la imminència d’un acord d’associació amb la Unió Europea, si bé no afectarà directament el text constitucional, introduirà una nova dimensió en el nostre edifici institucional, sempre que el ciutadà ratifiqui la proposta que serà sotmesa a referèndum. Així, es podrà articular degudament el que alguns actors han qualificat, fa anys, de Constitució econòmica.

I no seria de menys que s’aprofiti el moment per desenvolupar, millorar i enfortir altres aspectes del mateix text, com ara el seu Títol II, que determina els drets i llibertats dels ciutadans; els drets socials o encara el dret de sufragi que, en l’actualitat, dista dels principis democràtics internacionalment reconeguts en matèria de representació equitativa.