Un país treballador

A Andorra sempre s’ha treballat molt, només cal veure que la taxa d’ocupació del darrer trimestre del 2023 és del 83,3%, segons el departament d’Estadística. Aquest valor és el resultat de dividir les persones ocupades (51.912) entre les que estan en edat treballar (62.312), expressat en forma de percentatge. Pel que fa a la taxa d’ocupació per sexes, als homes els correspon un 84,9% i a les dones, un 81,6%. A tall comparatiu, la taxa d’ocupació a Catalunya, en les mateixes dates, va ser d’un 56,4%. Aquests resultats ens garanteixen una posició privilegiada en el rànquing dels països desenvolupats.

Les condicions laborals han canviat amb el temps i cal reconèixer que les actuals tenen poc a veure amb les de fa mig segle. L’any 1968, entrava en vigor un decret del Consell General que instituïa un règim de seguretat social d’afiliació obligatòria per als treballadors assalariats i optativa per als no assalariats. Un sector de la població andorrana, amb recursos suficients per afrontar els riscos de malaltia, hospitalització i vellesa, ho va considerar com un sistema de protecció social per als treballadors estrangers. El Reglament laboral del Consell, de l’any 1978, representava un nou avenç important; limitava la jornada laboral a 44 hores setmanals, reconeixia 22 dies de vacances retribuïts i introduïa el concepte de salari mínim interprofessional.

El nostre sistema democràtic ha afavorit la progressió en l’assoliment de millores i drets socials. Aquest recorregut, iniciat fa mig segle, es tradueix avui en la reivindicació de salaris dignes, dret a l’habitatge, reducció de la jornada laboral, instauració del teletreball i equiparació de les baixes de paternitat i maternitat. Drets que, malgrat estar reconeguts en les democràcies europees i defensats per alguns des de l’oficialitat, no s’acaben de posar en pràctica perquè hi ha qui confon productivitat amb escalfar la cadira.

Conciliar la vida familiar amb la laboral i disposar de més temps personal ajuda a ser més feliç i redueix les malalties mentals. Dediquem molta atenció a saber quin és el PIB i ens preocupem poc per altres indicadors, com el de les Nacions Unides relatiu a l’índex global de felicitat, en què a partir d’enquestes s’avaluen diferents factors relacionats amb la qualitat de vida.