'Check'

És càncer. Check. Ara tocarà, suposo, especular sobre quin tipus de càncer té la bona de la Kate, quines previsions hi ha sobre la seva recuperació, check, check, i com a devoradors de notícies que no necessitàvem, però que crèiem imprescindibles, ens n’oblidarem de seguida i deixarem de fer-li gaire cas per fixar-nos en alguna altra possible conspiració de la qual creurem que dependrà la nostra vida. És càncer, doncs. Ara podríem dir moltes coses del procés que tanca aquesta frase. Alguns diran que no costava res dir-ho abans, que era millor normalitzar-ho com abans millor, d’altres pensaran que es continuen amagant coses, d’altres encara destacaran com d’inútil és mirar d’amagar qualsevol cosa al món d’avui en dia i alguns altres ens recordaran que el món, i fins i tot el món dels palaus, no sempre es mou per conspiracions o per grans estratagemes o estratègies de pèrfids i calculadors gabinets de comunicació, sinó pels dubtes d’uns pares que no acaben de trobar ni el moment ni la manera de dir als seus fills que la mama té càncer. De tota aquesta història, però, el que més interessant em sembla és la dimensió temporal de la cosa. Perquè en cap moment no hem estat davant d’un xoc de voluntats –la voluntat de molts de saber versus la voluntat de Kate Middleton de preservar la seva privacitat–, no, aquí la discrepància ha estat una discrepància de tempos, que n’és la seva versió més simplista i que lliga molt millor amb una societat com la nostra on “ansiosa” és un dels adjectius que millor la defineixen. El problema no ha estat en cap moment que no s’informés la gent de què li passava a la princesa, el problema ha estat que no se’ls ha informat ja, ara mateix, tan bon punt algú va formular la seva primera sospita a un tabloide o a una piulada. I, miri, no. Les constitucions de tot el món recullen molts drets, però cap d’elles no parla d’una adequació a la nostra impaciència injustificada. I aquí amb el cas de l’absència de la Kate de la vida pública trobem un mirall de situacions molt més rellevants per al funcionament de les nostres societats. Necessitem saber moltes coses, però no sempre de manera immediata, tan sols –això sí, amb el temps suficient. Sobretot quan es demostra, un cop i un altre, que quan obtenim tot el que exigim per ara mateix no en fem res de profit perquè ara ja volem una altra cosa.