Melancolia assumida

Arribat a certa edat, tot i els teus esforços, massa sovint et submergeix la nostàlgia del passat i dediques més temps a evocar els teus records que a preparar un futur que pot semblar incert.

Aquest sentiment s’aplica, entre altres, a les diferents reminiscències culturals que han alegrat la teva vida. I, en particular, en relació amb els estils musicals dels quals has pogut gaudir. Des de la música clàssica fins al rock-and-roll per no dir el heavy metal, que has escoltat i gaudit durant aquests nombrosos anys. Però també enyores aquelles obres teatrals o operístiques que fan part integrant de la història i que et permeten dir: “Jo hi era aquell dia.” Així, avui, podràs mencionar, entre diferents esdeveniments, la impecable actuació, que ha quedat en la ment de tots, de Montserrat Caballé als Chorégies d’Orange.

També fas memòria d’aquells llibres que t’han aportat tant i que sorprenentment encara són d’actualitat. Els autors grecs, llatins i més a prop alguns contemporanis, que els han igualat pel seu talent, impregnen el teu esperit. En aquest àmbit, per a aquells que van tenir o tenen encara certa consciència política, no poden oblidar algunes obres premonitòries que, ja fa 30 o 40 anys, han augurat de la societat d’avui dia. Així, un catedràtic francès, als anys vuitanta, denunciava la importància que ostentaria la comunicació en l’esfera dels afers públics. Avisava que esdevindria un espectacle, en el qual les conviccions tindrien molt poc pes. I no s’equivocava a la llum del panorama actual.

Altres, en el mateix període de temps, publicaven una anàlisi detallada de nombroses decisions polítiques i de les seves conseqüències i en treien la conclusió que, en realitat, els actors d’aquest joc no busquen, com ho creiem tots, la victòria electoral, sinó tot el contrari. Així, segons Michel-Antoine Burnier i Frédéric Bon, la voluntat profunda d’aquests gestors era molt diferent. El seu real desig era i és perdre la competició electoral, per no haver d’assumir les responsabilitats que comporta. Així s’explicaria l’inexplicable, o sigui el fet que algunes decisions o maneres de fer ineludiblement porten al fracàs. Observació que és encara de plena actualitat.