Foc i lloc
Expectatives demogràfiques
És inviable continuar amb el ritme de creixement de la població mundial que, en menys d’un segle, s’ha multiplicat per tres, passant dels 2.500 milions d’habitants de l’any 1950 als 8.000 actuals. No obstant això, els demògrafs preveuen que la població es redueixi en els pròxims decennis i que la majoria de països, l’any 2050, presentin unes taxes de fecunditat tan baixes que situïn les defuncions per sobre dels naixements, com succeeix a Espanya des de fa set anys. A Andorra passaria el mateix si una part dels jubilats, en lloc de marxar, finalitzessin al país el seu periple vital. Les estimacions mundials són el resultat d’un informe publicat per la prestigiosa revista The Lancet, que alerta que el canvi d’escenari tindrà impactes per a l’economia, la salut, el medi ambient i la geopolítica.
Molts països, i Andorra no n’és una excepció, s’han vist obligats a recórrer a la immigració per mantenir la dinàmica econòmica i evitar que es redueixi la població activa. El valor de l’indicador conjuntural de fecunditat per garantir el relleu generacional és de 2,1 fills per dona en edat fèrtil. Aquest indicador, que es calcula d’acord amb el nombre de naixements per cada mil dones en edat fèrtil, és de 0,94 al nostre país, l’any 2022, mentre que a la UE és d’1,46. Paral·lelament, s’assisteix a l’envelliment de la població mundial, que l’any 2050 acollirà 1.600 milions de persones de més de 65 anys. Aquest procés exigirà que els estats destinin, entre altres, més recursos per a les pensions i ajudes a la dependència.
El planeta ja presenta signes clars de sobreexplotació dels recursos naturals que condicionen la inviabilitat d’un sistema productiu basat en el creixement indefinit del consum. Una reducció de la població farà disminuir la pressió que s’exerceix sobre els recursos naturals i desaccelerarà el ritme del canvi climàtic. Com en tot període de transició, també nosaltres ens veurem obligats a adaptar-nos a uns canvis demogràfics derivats de la reducció d’efectius. Es dona la paradoxa que molts joves que voldrien tenir fills i col·laborar en la dinàmica demogràfica no assoleixen els seus objectius vitals per motius econòmics, lligats a salaris baixos, mesures de conciliació insuficients, cost de la vida elevat i preu de l’habitatge inassolible.