Institut Nacional d'Habitatge

La setmana passada es va fer públic el que ja prevèiem des de fa temps: la renúncia del responsable de l’Institut Nacional d’Habitatge (INH).

Aquest fet ens aboca a diverses consideracions. La primera, que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge no se’n surt a l’hora d’aportar solucions a la preocupació principal de la població, després que a finals de l’any passat sortissin al carrer 2.000 persones que demanaven la seva dimissió.

En segon lloc, que l’INH estava més pensat com una operació de maquillatge o de màrqueting polític que no pas per dotar-lo de recursos i funcions efectives, a part d’informar i assessorar sobre els canvis legislatius, com ja feia l’Oficina d’Habitatge.

El programa socialdemòcrata preveu un ministeri dedicat de manera exclusiva a dissenyar i aplicar mesures per afavorir l’accés a l’habitatge a preus assequibles. També diem des de fa temps que el preu assequible s’ha de definir en funció de la renda familiar –o personal en el cas de les persones que viuen soles– i no pot superar el 30% dels ingressos.

L’INH hauria de ser un observatori de l’habitatge adscrit al Consell General per centralitzar la recollida de dades, tractar-les i establir uns preus de referència. També pensem que cal una societat pública de gestió i rehabilitació d’habitatges amb diverses fórmules contractuals entre la iniciativa pública i la privada, perquè es puguin posar al mercat de lloguer pisos buits o rehabilitats sempre segons l’índex de preus de referència. Els propietaris que posessin els pisos en lloguer ajustant-se a aquest índex tindrien garantits el cobrament i manteniment dels immobles.

Tot això permetria aclarir les funcions per aplicar mesures efectives i superar entrebancs jurídics, però fins ara no hem vist mai una voluntat real de resoldre el problema.

A la situació de crisi actual, que empitjorarà quan el 2027 s’acabin les pròrrogues dels contractes, s’hi afegeix l’anomenada trampa del fill, com ha denunciat la Coordinadora per l’Habitatge Digne. La negligència que ens ha portat fins aquí s’ha d’acabar per començar a veure alguna millora.

* Marta Pujol, Primera secretària del PS